Aquests dies s'està celebrant el Mobile World Congress a Barcelona, amb l'assistència de gairebé totes les marques líders de telefonia mòbil (excepte Apple, que vol menjar a part) i dels seus alts executius (més de 200 jets privats han aterrat a l'aeroport del Prat).
Però no em centraré en aquest post a explicar les nombroses novetats del mercat. Per això hi haurà centenars de mitjans de comunicació que ho analitzaran.
El que vull ressaltar són les mobilitzacions a les quals s'ha hagut d'enfrontar el congrés durant aquests dies. Estic d'acord en el dret a la vaga, però no crec en el "Tot val". I aquest dret a la vaga és en el que s'ha convertit. No pot ser que durant les setmanes prèvies, els treballadors d'una empresa pública com és TMB (podria haver estat qualsevol altra ...), tinguin en escac els organitzadors de congrés, a l'ajuntament ia la pròpia empresa, per no parlar dels milers de ciutadans que, com sempre, ens haguéssim vist afectats. Per això crec en la regulació de la llei de vaga en sectors públics, ja que no ens enganyem, tenen la capacitat de poder paralitzar una ciutat o un país si així ho desitgen. I això no ha de ser factible. Una economia no es pot veure perjudicada per cap col · lectiu.
En la crisi actual pocs sectors queden a Catalunya com reactivadors de l'economia, i un d'ells molt important és el sector de les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació). I un dels més grans congressos que organitza aquest sector a nivell mundial, amb els esforços d'empreses privades i institucions públiques, s'ha vist amenaçat tant per la possible vaga que al final no exisitió, com per les diferents mobilitzacions que cada tarda provocaven que es tallessin els accessos per carretera i metro a Plaça Espanya.
S'ha jugat a carregar-se la gallina dels ous d'or. Per sort, no s'ha trencat. Però ha estat una pràctica perillosa que estableix un trist precedent davant d'altres esdeveniments d'audiència mundial que es puguin arribar a celebrar a la ciutat.
Sincerament, em fa vergonya aliena cada vegada que veig la imatge dels congressistes corrent pels carrers pròximes al congrés i gent increpant amb frases com "Go home" o "You are the problem". Crec que per molts problemes que hagin (i no ens enganyem, hi ha, ja que aquí hi ha la taxa d'atur), accions d'aquest tipus l'únic que fan és perjudicar el global de la societat. Perquè, ¿què hauria passat si la direcció del congrés hagués decidit arran dels esdeveniments, emportar-se el MWC a una altra ciutat els propers anys? Per començar, no tindríem els 300 milions d'euros que el congrés ha deixat a la ciutat. 300 milions que no ha deixat cap bombolla, sinó un congrés basat en el pilar d'un dels sectors amb més projecció de futur i amb més força per poder superar la crisi: el tecnològic.