Twitter d'Angel Nieva

divendres, 14 de novembre de 2008

YES, We Can (To Become a CTO)

Qui havia de dir-nos fa un parell d'anys que veuríem als Estats Units i en altres països europeus, tots ells amb un sistema capitalista, com el govern anava a convertir-se en el principal accionista (no es pot dir intervencionisme pur i dur) dels principals bancs del país. Qui anava a dir-nos també que a Rússia i la Xina, tots dos amb un sistema polític comunista, cada vegada anava a prevaler més el consumisme, les privatitzacions d'empreses públiques, la compra d'empreses europees i la colonització de multinacionals estrangeres, llegiu McDonals, per exemple . Fa unes quantes matinades, els que vam veure en directe com els Estats Units elegia com a president a Barack Obama, el primer president de color (bronzejat segons Berlusconi, negre segons els que odien els eufemismes) en la història del país.

Estem en una època de canvis profunds, i a les proves em remeto. El principal canvi que m'ha sorprès gratament, i que no està relacionat (almenys directament), amb la crisi global actual, ni amb els conflictes bèl.lics que els Estats Units manté a l'exterior, és la notícia que he llegit fa poc explicant que Barack Obama busca Director de Tecnologia (Chief Technology Officer, si som puristes) per integrar en el seu gabinet, amb reporting directe al President. Entre els possibles candidats es postulen entre molts altres els noms de Jeffrey Bezos, President Executiu de Amazon.com, Michael Nelson, exdirector d'estratègies de tecnologia i Internet d'IBM; Reed Hundt, expresident de la Comissió Federal de Comunicacions (FCC), Daniel Weitzner, científic del MIT i un dels directors del World Wide Web Consortium, Craig Newmarkel fundador de Craigslist, Eric Schmidt, president executiu de Google i el president executiu de Microsoft, Steve Ballmer.

Les funcions principals del càrrec seran vetllar pel desenvolupament i creixement de les comunicacions, la seguretat tecnològica del país, l'acostament de les Noves Tecnologia a la major part de població, fins i tot en zones remotes, i l'homogeneïtzació de les diferents plataformes tecnològiques de les diferents administracions. Res estrany, res fora de lloc en qualsevol programa electoral de molts partits en qualsevol país democràtic del món. La diferència (el més extrany, si em permeten) és que aquí no hi haurà un ministeri de Ciència i Tecnologia ancorat en el passat, no hi haurà un ministre o ministra inexpert o inexperta en Noves Tecnologies, sinó que hi haurà un Departament liderat per un Chief Technical Officer (CTO) amb experiència i accés directe al president. Fora burocràcies. Fora lentitud. Fora barreres innecessàries.

És un canvi que ningú esperava i que demostra que les noves tecnologies s'han convertit i s'han de convertir en avantatge competitiu i sostenible per als països, amb una direcció que tingui una visió global, que les gestioni eficaçment, que les lideri eficientment i que sobretot, pertanyi com en el cas de la posició de CTO que busca Barack Obama per la seva nació, al Comitè de Direcció (ja sigui a l'empresa o governs indistintament), podent així conèixer, participar i influir en les diferents estratègies que s'elaborin. Tristament en l'actualitat moltes empreses i molts governs encara no pensen així i el Director de Tecnologia no forma part del Comitè de Direcció ni participa en les decisions estratègiques.

A nivell governamental, fins ara les noves tecnologies estaven estretament lligades, barrejades, per no dir ocultes, amb les diferents activitats de Defensa. Però ara, amb el gir que li ha donat Barack Obama, la professió acaba de revaloritzar-se. És un fet que pot provocar un bon impuls a la carrera de gestió, direcció i lideratge tecnològic. I el sector TIC (o els diferents conglomerats que uneixen els professionals tecnològics) hem d'aprofitar-ho. Les empreses haurien també prendre bona nota. A curt i mitjà termini comprovarem els beneficis de la iniciativa d'Obama i si els professionals TIC també podem dir allò de "Yes, we can".

Cap comentari: