Portàtils a les aules?

Fa poc més de dos mesos, el president Zapatero anunciava durant el Debat de l'Estat de la Nació la posada en marxa del pla Escola 2.0, que farà que les aules disposin de pissarres digitals, internet Wi-Fi i que cada alumne a partir de 5è curs de primària en centres públics i concertats, disposi d'un ordinador personal portàtil.

Si analitzem aquestes tres mesures, les pissarres digitals i la connexió sense fil a Internet poden tenir certa utilitat. Però realment és una mesura eficaç el fet de subministrar portàtils a nens de 10 anys? Per a aquelles famílies que no disposin de recursos per poder disposar d'un, clarament sí. Però el Govern no s'ha de quedar aquí. Ha d'anar més enllà i intentar millorar la productivitat en les aules a través de les Noves Tecnologies. És que els alumnes que disposin d'un portàtil milloraran clarament el seu rendiment a classe? Està molt bé oferir eines, però més important és explicar com utilitzar-les de forma òptima per treure el màxim resultat. I després, aplicar-lo, és clar. Qui sap si aquest portàtil s'utilitzarà a casa per a fins educatius o bé, acabarà inundat de jocs o una altra classe de programes i destinat a qualsevol ús ... Ja es planteja el Govern oferir un servei de suport tècnic per als problemes que puguin tenir aquests portàtils? A partir de setembre, els 420.000 alumnes que es beneficiaran d'aquesta mesura passaran a ser 420.000 usuaris que voldran que el seu portàtil funcioni perfectament. Com ho solucionaran? O el portàtil serà de les famílies i un cop lliurat, si t'he vist no me'n recordo?

Si realment volem millorar la productivitat en les aules i ser innovadors, per què no millorar i optimitzar els continguts, que ens tenen ancorats des de fa dècades? Per què no fomentar l'ús dels llibres electrònics (e-Books), perquè els alumnes puguin llegir els seus llibres en format digital? O bé instal lar ordinadors o utilitzar els famosos portàtils de Zapatero per treballar amb els continguts. Però aquí hem topat amb l'històric negoci dels llibres de text, dels quals es produeixen noves versions a cada curs i que obliga que els pares tinguin cada mes de setembre de comprar una infinitat de llibres ¿necessaris? per a l'educació dels seus fills. Si tot aquest material fos digital i es pogués descarregar o consultar en línia a través d'Internet (pagant òbviament pels drets d'autor o pel que s'estipuli per complir amb la legalitat) els costos per als pares es reduirien enormement. D'entrada, ja no es pagaria per la impressió i distribució dels llibres. I els nostres fills ens ho agrairien, ja que les seves esquenes i braços no es ressentirien més per carregar a lloms amb tots els llibres o per arrossegar carrets plens de llibres com si vinguessin de comprar del mercat.

Fa poc es va generar una gran polèmica perquè Sir Jim Rose, exdirector de Ofsted, l'òrgan supervisor de l'ensenyament a Gran Bretanya, va proposar que s'inclogués en el temari de les escoles de primària estudiar xarxes socials i blocs (Twitter, Wikipedia, etc ) en lloc de fets i personatges històrics, que ja s'estudien a secundària, amb l'argument que desestimar que un nombre creixent de nens sap utilitzar un ordinador abans d'aprendre a escriure no condueix a res. Segons Marilina Lipsman, d'EducaRed, "Els nois i noies xategen, tenen blogs, utilitzen Facebook i l'escola no pot ignorar"

Una altra millora que es podria aplicar dins de les ganes que sembla tenir el govern per innovar en les aules a través de les noves tecnologies podria ser gravar les classes perquè qualsevol alumne pugui recuperar visualitzant des de casa, en cas de no assistir a alguna classe. O implementar campus virtuals on a través d'entorns col.laboratius (fòrums, blogs, videoconferències, etc.) Els alumnes i professors puguin interactuar de forma àgil i pràctica. Les possibilitats són infinites.

Totes aquestes eines que potser semblen futuristes, aplicades sobretot a les àrees de primària a les escoles, actualment les estan utilitzant escoles de negoci. Per què no traslladar a l'àmbit públic i la resta del sistema educatiu? Si segons el Govern, tantes ajudes dóna a les empreses per a temes d'innovació, perquè no s'auto concedeixen algunes i comencen a implantar aquest tipus de polítiques? Òbviament, sent justos, el cost d'adaptar tots els centres públics i concertats amb aquest tipus d'eines i formar el professorat és elevat, però Roma no es va conquerir en dos dies, i el que està clar és que si mai comencem, mai acabarem. I seguirem sent el país de llapis i paper a què ens hem acostumat en els àmbits públics i legals. País on casualment, els que estan canviant la forma de treballar i de fer, són els joves d'avui en dia, que des de petits aprenen i estan en contacte amb les noves tecnologies. Paradoxalment, a casa seva.