Twitter d'Angel Nieva

dijous, 18 de novembre del 2010

Innovació a la Gestió de Projectes. Una historia en evolució

Philip Kotler, reconegut mundialment com el pare del màrqueting modern, cita en el seu llibre "Els 80 conceptes" que "el valor depèn del que ho percep". En un exemple indica com un nen va preguntar a tres paletes, "Què estàs fent?". "Estic fent la barreja del ciment", va dir el primer. "Estic ajudant a fer aquest mur", va dir el segon. El tercer va somriure i va dir: "Estem construint una catedral". Sota aquesta mateixa analogia podem concloure que hi ha diferents nivells d'innovació, depenent del valor percebut. Sota aquesta reflexió, podem llavors preguntar-nos: quin valor percebem de la Gestió de Projectes? Quins valors hem heretat al llarg de la seva història? I què valors haurem de potenciar perquè la innovació segueixi optimitzant la Gestió de Projectes en el futur? Els projectes existeixen des de sempre i nombroses tècniques emprades actualment per la majoria de Directors de Projectes d'arreu del món tenen ja molts anys d'història des del moment en què es van utilitzar per primera vegada.Un bon exemple d'això és el Diagrama de Gantt, tècnica popular de planificació gràfica que va ser desenvolupada per Henry Lawrence Gantt i aplicada per primera vegada entre 1931 i 1935.

Va ser en els anys 50 i 60 del segle XX quan la Gestió de Projectes va començar a professionalitzar-se. Fins aleshores havia estat merament una disciplina. En aquella època, el desenvolupament de grans projectes militars requeria la coordinació del treball conjunt d'equips i àrees diferents en la construcció de sistemes únics. I va ser el general Bernard Schriever, arquitecte de desenvolupament de míssils balístics Polaris, i considerat avui dia el pare de la Gestió de Projectes moderna, qui va desenvolupar el concepte de concurrència, la qual cosa va donar naixement al PEP (Program Evaluation Procedure) integrant tots els elements del pla de desenvolupament en un sol programa i pressupost, executant-se en paral lel, reduint considerablement els temps d'execució dels projectes. De fet, la NASA actualment segueix emprant els dissenys del general Bernard Schriever per llançar transbordadors, naus i sondes a l'espai. Per aquells anys, la consultora Booz-Allen & Hamilton treballava conjuntament amb l'armada dels Estats Units per crear el PERT (Program Evaluation and Review Technique), on els seus gràfics i programacions van formar també part del desenvolupament del complex programa submarí Polaris. Van començar llavors a sorgir tècniques concretes, els histogrames, els cronogrames, els conceptes de cicle de vida del projecte o la WBS (Work Breakdown Structure). Altres tipus d'indústria, com la de l'automòbil, van seguir els passos de la indústria militar i de mica en mica van començar també a aplicar aquestes tècniques en la gestió dels seus projectes. Una altra figura innovadora en la Gestió de Projectes va ser Peter Norden, que en aquells dies treballava en el laboratori d'investigació d'IBM. Norden va establir les bases de relació entre l'assignació de recursos a un projecte de R + D i el temps de desenvolupament del treball que s'ha de completar. A partir de 1970 és quan la tecnologia entra amb força com a eina en la Gestió de Projectes i es comença a desenvolupar programari específic per a aquesta gestió, aglutinant les diferents tècniques conegudes i simplificant processos.

Però la innovació en la Gestió de Projectes no s'ha limitat únicament a la millora i perfecció de les seves tècniques i eines. El desviament de planificacions i costos i la falta, de vegades, de qualitat i utilitat dels entregables en els projectes, que cada vegada eren més complexos ja que requerien el treball conjunt i sincronitzat de diverses àrees o enginyeries, va provocar que als anys 60 sorgís la necessitat d'innovar i desenvolupar nous mètodes d'organització i treball. Va ser llavors quan van aparèixer diferents organitzacions amb l'objectiu de desenvolupar els coneixements, metodologies i processos (el que es coneix com a "cos de coneixement") i les pràctiques necessàries per gestionar aquests treballs amb les millors garanties de previsibilitat i qualitat dels resultats. Entre aquestes organitzacions trobem el Project Management Institute (PMI) i l'International Project Managenet Association (IPMA), ambdós fundats en 1965. El 1989 la Central Computer and Telecommunications Agency (CCTA) del Govern Britànic va desenvolupar PRINCE2, un model de referència per a projectes específics de Tecnologies de la Informació. A partir d'una revisió duta a terme el 1996 es va decidir ampliar el seu àmbit de validesa, per a qualsevol tipus de projecte. Però no és una cosa fàcil. Un exemple conegut és el fracàs, en els anys 90, de l'aplicació de mètriques clàssiques d'altres disciplines al desenvolupament de programari. Això va provocar el naixement de les metodologies àgils. ¿Objectiu principal? Anular la complexitat i acceptar el canvi. I així va néixer "Extreme Programming", possiblement la més coneguda entre d'altres com Feature Driven Development, Crystal o Scrum.

La innovació en la Gestió de Projectes ha anat sempre també lligada a la innovació en Direcció Estratègica i Organització. Mostra d'això és l'evolució que han experimentat tant la pròpia Gestió de Projectes com la figura del Director de Projectes. Entre els anys 1940 i 1970 podem observar una Gestió de Projectes tradicional. S'assumeix que les organitzacions viuen en un món estàtic i predictible per desenvolupar els projectes i les decisions es prenen sense donar-li importància a la satisfacció del client. El pressupost, cronograma i l'assignació de recursos es maneguen a través d'una sèrie de limitades eines i el cicle de vida de projecte consta només de quatre fases: Concepte, Planificació, Execució i Tancament. En canvi, en la Gestió de Projectes moderna (des de 1980 fins als nostres dies) les coses canvien, ja que s'assumeix que vivim en món caòtic, canviant i impredictible per desenvolupar els projectes i, al revés que la Gestió de Projectes tradicional, per presa de decisions es té en compte l'opinió i satisfacció del client. Neixen noves tècniques i eines per gestionar els projectes en els àmbits de gestió de contractes, anàlisi de costos, anàlisi de riscos, de l'entorn, negociació i gestió de canvis. A més, s'incorporen dues fases addicionals al cicle de vida tradicional: la fase de Manteniment i la fase d'Operació. Des de finals del segle XX, està cada dia més present en les organitzacions la PMO (Project Management Office), nascuda gràcies al desenvolupament de modernes eines i pautes de gestió de projectes per professionalitzar, automatitzar i consolidar el seu maneig.

Però una de les majors innovacions en la Gestió de Projectes dels últims anys és, sens dubte, la "humanització" del Gestor de Projectes. Si analitzem el perfil del Gestor de Projectes en la Gestió de Projectes tradicional podem observar que era un perfil altament tècnic i purament implementador amb coneixement de la matèria. Era estricte, amb un alt sentit de l'organització i l'ordre i perseverant en el seu treball, amb un alt grau de compromís. Per contra, estava únicament enfocat a resultats i no era un líder visible ni en l'equip de projecte ni en l'organització. A més, era inflexible en les decisions. En la Gestió de Projectes moderna el Gestor de Projectes segueix mantenint un alt grau de compromís i tenint coneixement de la matèria. Segueix sent estricte, amb un alt sentit de l'organització i perseverant en el seu treball. No obstant això pateix una profunda transformació, ja que s'humanitza, perquè el més important d'un projecte, igual que en qualsevol organització, són les persones, i són elles les que tenen la clau per portar el projecte l'èxit o al fracàs. I l'èxit o fracàs d'aquestes persones serà el seu èxit o fracàs. Pensa també en les persones de l'equip de projecte, és un líder visible, forma part d'equip de projecte i es preocupa per la seva gent. És flexible i tolerant i desenvolupa habilitats de comunicació efectiva, a més de potenciar l'empowerment dels membres del seu equip i fer de mentor i coach d'aquests.

En l'actualitat el repte principal de la Gestió de Projectes és la globalització, que fa que la Gestió de Projectes s'expandeixi cap a entorns internacionals i per tant, multiculturals. Altres reptes actuals als quals s'enfronta la Gestió de Projectes moderna són les exigències per aconseguir resultats més ràpids i amb alta qualitat en projectes on cada vegada hi ha més un alt grau d'incertesa i es multipliquen els riscos, el mantenir un bon ambient en el equip de projecte, adaptar-se a les organitzacions planes, a les contínues reorganitzacions i l'excessiva dependència de les Tecnologies de la Informació.

Però que passarà en el futur? Com evolucionarà la Gestió de Projectes? En quines àrees s'està començant a innovar per preparar el terreny de la futura Gestió de Projectes? En un futur proper la Gestió de Projectes serà una competència requerida en totes les organitzacions, totes elles requeriran que els gestors de Projectes estiguin certificats i les Escoles de Negoci comptaran amb més programes focalitzats en Gestió de Projectes.

Hi haurà en pocs anys més gran quantitat d'oportunitats de treball en matèria de gestió de de projectes. No obstant això, cada vegada hi haurà també més competència i més qualitat entre els professionals. Veurem com les organitzacions seguiran innovant en la Gestió de Projectes i desenvoluparan i incrementaran l'ús d'eines de projectes i evolucionaran noves teories de gestió basades en el lideratge per poder afrontar amb èxit els projectes. Les Oficines de Gestió de Projectes (PMO) es consolidaran en les organitzacions i veurem potser com finalment es generalitza (o fins i tot s'estandarditza, qui sap) l'aplicació d'innovadores metodologies com la Defect Driven Development / Design (D-Cubedo) en projectes de desenvolupament de programari i l'aplicació de la dinàmica de sistemes, els pensaments sistèmics i irradiant i els mapes mentals del psicòleg anglès Tony Buzan a la Gestió de Projectes.

Com va dir el escrior HG Wells el 1902 durant una conferència, "En el segle passat hi va haver més canvis que durant els mil anys anteriors. I els que passaran en el nou segle faran que els del segle passat  a penes siguin perceptibles ". Podem observar que la Gestió de Projectes sempre ha estat en contínua evolució i actualment està més viva que mai, tenint per davant un futur prometedor en que la innovació jugarà un paper decisiu. Però la innovació no és una cosa controlable. Peter Drucker, el guru del Management, va dir el 1984 sobre la Innovació: "Com poden els directius intentar planificar, o fins i tot fiar d'un procés que en si mateix depèn tant de la creativitat, de la inspiració o de la sort mateixa? ... És evident que hi ha innovacions que brollen d'un instant de genialitat. Però la majoria de les innovacions, especialment les de major èxit, són el resultat d'una recerca conscient i deliberada d'oportunitats d'innovació que només es troben en certes situacions. Busquem doncs aquestes oportunitats en l'àrea de Gestió de Projectes. Això ens portarà a l'èxit en els nostres projectes, aportarà valor a les nostres organitzacions i les conduirà l'excel • lència. Construirem catedrals.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

ITworldEdu 2010

Durant tres dies, del 27 al 29 d'octubre, la ciutat de Barcelona acollirà la tercera edició de ITworldEdu 2010 i es convertirà en el referent de les TIC aplicades a l'educació. Més de 300 professionals de tots dos camps es reuniran a l'ESADEForum per presentar pràctiques positives en aquest sector, ser el punt de trobada entre la indústria i conèixer les experiències d'implantació de les noves tecnologies a les aules, a més de per a debatre sobre diferents temes i fer contactes bilaterals entre les empreses participants.

Es donaran a conèixer al voltant de 60 bones pràctiques, així com experiències reals d'implementació de les TIC en els centres educatius. El contingut estarà focalitzat en les àrees de formació i aprenentatge (continguts digitals, noves eines i aplicacions didàctiques), gestió organitzativa (nous models per a la innovació estratègica) i comunitat educativa 2.0. (eines al servei de la comunicació).

ITworldEdu 2010 és una iniciativa d'empreses del sector TIC com eBD i Qualiteasy, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i ha estat organitzat per CETEI-Fundació Joan XXIII.

divendres, 3 de setembre del 2010

Backup Remot. L'evolució de les Còpies de Seguretat

La gestió de les còpies de seguretat o backups està canviant radicalment. Fins fa poc temps moltes empreses encara no tenien la mentalitat que realitzar còpies de seguretat de tota dada era totalment necessari. De fet, segons l'informe "Datagate: The Next Inevitable Corporate Disaster?" Realitzat el 2007 per McAffe i Datamonitor sobre una mostra de 1.048 Directors de Sistemes d'Informació de diferents organitzacions dels Estats Units, Austràlia, UK, França i Alemanya, les empreses IT gasten només un 0,5% dels seus pressupostos generals d'IT en seguretat de les dades.

La pèrdua de dades representa pèrdua de negoci i poc a poc aquesta mentalitat ha anat experimentant un canvi progressiu. Moltes empreses han entès la criticitat de la disponibilitat de les seves dades i han començat a implantar polítiques de còpies de seguretat i restauració, millorant d'aquesta manera el seu Pla de Recuperació davant Desastres (DRP).

Actualment, gràcies al fet que els preus de les telecomunicacions s'han vist reduïts i que els operadors han ampliat la seva capacitat, el concepte de còpia de seguretat va fins i tot molt més enllà. Ara ja és possible fer còpies de seguretat en remot contra un Centre de Dades a través d'Internet, d'una forma totalment fàcil, segura i fiable i obtenir, alhora, una capa de serveis complementaris com el monitoratge de les còpies realitzades, la possible custòdia de les dades en cinta física dins d'una càmera cuirassada i la recuperació de dades davant de desastres, bé en remot o bé traslladant les dades de nou a casa del client.

Aquests factors han provocat un augment en la demanda de serveis de Backup Remot. Aquest increment es materialitza en les últimes dades d'IDC, on s'indica que el mercat de serveis de Backup Remot a nivell mundial està experimentant un important creixement entre 2007 i 2011, amb una taxa de creixement anual compost del 33,3 %.

El Backup Remot a més garanteix el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), ja que permet tenir les dades de forma encriptada fora de l'empresa. Per això el Backup Remot es converteix en una eina bàsica per a qualsevol empresa que desitgi realitzar un Pla de Recuperació de Desastres i complir les actuals normatives vigents.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Estic a Facebook, per tant existeixo


Proliferen des de fa temps les anomenades xarxes socials (Facebook, Twitter, MySpace, Hi5, etc.), sent les dos primeres les més conegudes i utilitzades a nivell mundial. Però des que el 1995 es creés una de les primeres xarxes socials (classmates.com) destinada a posar en contacte a antics companys d'estudis, molt han canviat les coses.

Una xarxa social és la que permet i potencia la comunicació ajudant-nos a posar en comú coneixements, ens ajuda a trobar i integrar comunitats i fomenta la cooperació, ajudant-nos a fer coses junts. Però realment és així? A Facebook, per exemple, pujem infinitat de fotografies o vídeos perquè els altres els vegin. Realment les pujem per compartir amb els nostres amics o família per tenir un valor especial, o bé simplement perquè els altres vegin en què fabulós lloc hem estat de vacances, o la glamurosa (o no) festa en la qual vam estar ahir a la nit, amb fotografies dels assistents, als que no hem demanat cap permís per publicar aquestes fotos?

A més, tant a Facebook com a Twitter el que se sol fer en moltes ocasions és explicar al món absolutament tot el que fas en cada moment. Que si en el tren de camí a la feina, que si treballant, que si esmorzant, que si a la platja, que si ja has tornat de la platja ... Fins i tot podria donar-se la paradoxa que expliquéssim que el que estem fent en aquest moment és explicar el que fem en aquest moment. Tenim potser una manca de protagonisme a les nostres vides o a la societat? Ens hem tornat egocèntrics? Ens hem preguntat si a la resta de persones els interessa tot el que fem? O realment les xarxes socials ens connecten de manera que fins i tot ha canviat els hàbits de la societat actual i, gràcies a Internet, estem molt més connectats amb les nostres amistats i familiars que fins ara, compartint informació de tot tipus en tot moment? Potser aquest "excés de connectivitat" provoca un excés d'informació que acaba derivant en informacions sense cap rellevància en lloc d'informar d'alguna cosa quan realment era rellevant, com passava abans?

D'altra banda i sense pretendre ser alarmista, coneixem els riscos que hi ha en publicar tanta informació personal a la Xarxa? Hem revisat el nivell de privacitat que tenim configurat, per exemple, a Facebook? Ningú s'escapa a aquestes xarxes. Fa aproximadament un any va sortir a la llum pública que l'esposa de sir John Sawers, l'actual director del MI6 (servei secret britànic) va penjar fotografies i va revelar a Facebook informació personal de la família, inclosa la ubicació de la seva residència a Londres, així com les adreces dels seus fills i els seus sogres. Relació divertida la de l'MI6 amb Facebook, on també a finals de l'any passat el servei secret publicava tres anuncis amb l'objectiu de reclutar espies.

Òbviament les xarxes socials tenen la seva utilitat, tant a nivell personal per compartir informació de valor amb aquelles persones que desitgem, com a nivell empresarial, com a eina de Màrqueting 2.0 o com a eina per acostar-nos més als nostres clients, però potser hauríem de reflexionar sobre si fem l'ús correcte de les mateixes. Fa uns mesos, quan es va produir l'erupció del volcà Eyjafjalla a Islàndia, Eurocontrol, l'agència europea de control aeri, va anar informant en detall a través de Twitter de tots els detalls que s'anaven produint.

Ara prego que em disculpeu. M'he de connectar a Facebook i Twitter per explicar a tots els meus contactes que ja he acabat el meu article.

dimarts, 18 de maig del 2010

Aprendre d'experiències

El 2009 va néixer New Leaders Factory (http://www.newleadersfactory.com), un projecte personal amb la missió de crear Nous Líders per a un Nou Món a través de formació pràctica i experiències en Àrees de Negoci, dirigit a organitzacions, directius, comandaments intermedis i emprenedors. Perquè el món ha canviat. Ja no és el que era fa un any, i ni molt menys, fa una dècada. I les persones que l'han de liderar, cadascun des del seu àmbit, també han de canviar, han d'evolucionar, i convertir-se no ja en líders, sinó en nous líders, preparats per gestionar el canvi en aquest nou paradigma, en aquest nou món .

Des de llavors, molt ha estat el treball realitzat i molts han estat els suports rebuts, des de contactes personals fins a institucions públiques, passant fins i tot per Escoles de Negocis. I m'alegra veure com es materialitza la percepció que tinc sobre la transformació que s'està produint en els àmbits educatius. Segons Gartner, "el 2012, les empreses invertiran el 50% del seu pressupost de formació, en programes educatius experiencials per impulsar l'efectivitat de la gent".

La manera d'aprendre ha canviat significativament en l'última dècada. La velocitat i la continuïtat dels canvis en el negoci combinat actualment amb un ràpid ritme de treball han fet la formació formal inadequada i massa lenta per a moltes persones. Moltes organitzacions han intentat mantenir el ritme d'aquesta i han augmentat les seves inversions i despeses en tecnologies que permeten l'aprenentatge per a tractar d'abordar el canvi de necessitats de múltiples audiències globals. Això ha resultat en una tecnologia innovadora i basada en moltes i excel lents iniciatives d'aprenentatge al llarg dels darrers anys, com per exemple, el Computer Based Training (CBT), l'e-learning, les aules virtuals, etc.

No obstant el desafiament clau per l'aprenentatge no hauria de ser l'aprofitar al màxim la tecnologia disponible, sinó arribar a ser la millor manera de captar l'atenció i, finalment, demostrar una millora en l'acompliment organitzacional.

La forma d'aprenentatge tradicional a l'aula tendeix a centrar massa en el contingut i s'orienta en un sol sentit amb la informació que es llança a l'alumne a través de mitjans no interactius (Powerpoint, per exemple). D'altra banda, la forma d'aprenentatge tradicional a través d'e-learning tendeix a centrar-se massa sovint en el procés de com es gestiona el contingut i la tecnologia a través del qual es lliura i no prou en el propi contingut.

Com a resum, podem trobar com inconvenients de l'aprenentatge tradicional la poca interacció o interactivitat amb els estudiants, la manca d'immersió en el contingut, és sovint cara, lenta i amb escassa retenció (memòria) per part dels alumnes. Com a mitjana, les taxes de retenció associades amb els mètodes tradicionals d'aprenentatge són un 5-10% en el millor dels casos.

Per la seva banda, l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial fa molt més que contribuir a l'èxit del canvi cultural. Els principals beneficis que podem obtenir són l'orientació en diversos sentits (formació participativa), l'acceleració en l'assoliment dels objectius de negoci i en l'augment de l'acceptació i l'assimilació per part dels alumnes. A més a través de l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial s'evidencia el compliment d'un canvi cultural, es provoca la generació d'iniciatives i es fomenta la millora de les relacions, el rendiment, la comunicació i la cooperació, augmentant la comprensió dels objectius de l'organització i millorant la relació triangular cost-benefici-eficàcia.

A l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial es millora la taxa de retenció mental, en comparació amb els mètodes educatius tradicionals, ja que les taxes de retenció associades amb l'educació experiencial són considerables, aconseguint una mitjana d'un 80-90%. A més, a través de l'aprenentatge experimental es crea el sentit de l'experiència. Permet als participants cometre errors sense por a un risc gràcies a l'ambient lliure existent, que es realitza en temps real, demostra els beneficis de comunicació interorganitzacional i el treball en equip i fomentant l'establiment de metes compartides, mostrant importància de l'alineació de les diferents àrees amb el negoci. I el més important per a les organitzacions: és un factor molt eficaç de canvi, fent el canvi irresistible per als participants, ja que ara comprenen plenament la motivació per al canvi.

Per tant, s'evidencia que l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial és una alternativa molt eficaç a l'Aprenentatge Tradicional ja que l'educació experiencial aporta avantatges competitius no només a les organitzacions, sinó a les pròpies persones que la reben. I segons es desprèn de diferents estudis, està creixent mica en mica, algunes vegades com a substituta, i en moltes altres, com a complement de la formació tradicional. I des de New Leaders Factory apostem per això, per posar el nostre gra de sorra en aquest nou model i marc educatiu i en impulsar noves idees en matèria de formació pràctica i experiencial que aportin un alt grau de valor en la transferència de coneixement de forma ràpida, eficaç i efectiva.

dimarts, 2 de març del 2010

Google abandona el mercat xinès

Google s'ha cansat. Ja era hora! Està fart dels intents de que el govern xinès posi pals a les rodes al seu cercador (i jo afegiria, a la llibertat). Sobretot després de l'últim intent de hacking que va patir la plataforma de correu electrònic Gmail per tal de conseguir informació sobre disidents xinesos.

Fins ara Google, amb l'objectiu de tindre presència a Xina, havia acceptat les lleis de censura d'Internet imposades pel govern xinès.

En breu tot el tràfic dirigit a Google Xina (Google.sh) serà redirigit a Google Hong Kong (Google.com.hk), evitant així que els resultats de les cerques sigui censurat com fins ara.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Caiguda global del sector TIC

La crisi al sector TIC ha arribat potser més tard, però no per això, amb menys conseqüències.

Segons previsions de la patronal Asimelec, el sector TIC es mantindrà a Espanya en recesió. A la resta d'Europa, en canvi, les previsions indiquen que tindrà una pujada.

Les retallades presupostàries del sector públic, la baixada d'inversions en empreses de tecnologia i elE descens del consum, han provocat que el sector TIC tanca el 2009 amb una caiguda global del 8%, que en algunos subsectors arriba al 20%.

Segons les mateixes dades, que marquen una clara tendència negativa, els subsectors més afectats han estat el de l'industria audiovisual i la electrònica de consum. Internet, software i telecomunicacions s'han vist també afectats, pero amb menys mesura.

dilluns, 4 de gener del 2010

Green Technologies. Realitat o pur marketing?

Tots hem sentit parlar del Protocol de Kyoto i dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle. I ens sembla que tot queda molt llunyà i que són simples arguments polítics, oi?

No hauria de ser així i la indústria tecnològica ha d'implicar a fons. D'un temps ençà, el consum energètic en els Centres de Dades, externs o bé en les pròpies empreses, s'ha convertit en una gran preocupació a causa de l'impacte que tenen directament sobre el medi ambient i sobre els creixents costos de la factura energètica. Fins fa poc temps, els costos d'espai i alimentació elèctrica dels equips tecnològics no han parat d'incrementar-, fet que ha motivat que les polítiques mediambientals figurin en les agendes dels responsables tecnològics, cosa impensable fa només uns anys.

Com a exemple a petita escala, podem veure com un servidor de mida mitjana produeix igual emissió de carboni (15 mpg) que un vehicle de mida mitjana. Aquesta és una dada que ens pot ajudar a comprendre la magnitud de l'impacte de les tecnologies sobre el medi ambient. Un altre exemple clar el veiem en l'informe "Jugant Brut" que Greenpeace ha fet públic fa poc i on es revela que fins i tot les videoconsoles Wii, PS3 Elite i Xbox360 contenen materials perillosos. D'altra banda, l'associació de consumidors australians Choice ha mesurat el consum elèctric d'aquestes 3 ​​videoconsoles i ha demostrat que tant com PS3 i Xbox disparen el cost, a gran distància de Wii.

La virtualització i la consolidació de servidors són les tendències actuals per mitigar aquest impacte sobre el medi ambient, al mateix temps que els nous dissenys de servidors i la resta de maquinari consumeixen cada vegada menys electricitat. La tendència actual dels Centres de Dades és evolucionar cap a Green Datacenters (Centres de Dades verds o ecològics i sostenibles). La tendència de la tecnologia en general, evolucionar cap a un maquinari amb menys consum energètic.

Perquè siguin un avantatge competitiu, les noves tecnologies han d'estar alineades amb la demanda de la societat. I la societat cada vegada demanarà més esforços en el desenvolupament i aplicació de tecnologies verdes (green technologies), de manera que la indústria tecnològica ha de respondre ràpid i assumir un compromís seriós amb el medi ambient. La indústria haurà doncs d'adaptar als valors cada dia més imperants en la nostra exigent i aparentment verd societat per no perdre imatge i quota de mercat. Si no ho fan, es veurà com el valor social que representen les tecnologies netes i sostenibles caurà en sac trencat i pasaran a ser vistes només com a pur màrqueting de les empreses per poder sobreviure en un determinat nínxol de mercat.