Twitter d'Angel Nieva

divendres, 23 de desembre del 2011

La fi del correu electrònic?

Fa uns quants posts, concretament a l'abril, comentava en el meu article "Tens un e-mail! els perills d'abusar del correu electrònic. I m'alegra quan veig que les empreses comencen també a qüestionar la utilitat d'aquest.

Fa unes setmanes Thierry Breton, CEO de Atos Origin, sorprenia amb les seves declaracions. Considera que l'ús del correu intern suposa una pèrdua de temps i ha proposat un pla de 18 mesos per desterrar definitivamentl'e-mail entre els seus treballadors.

La idea ve arran de la posada en marxa d'una iniciativa de la companyia, anomenada 'Wellbeing At Work', una xarxa que aposta pel benestar de l'ambient laboral formada per nous talents. La principal raó que el CEO de Atos busca és aportar noves idees per millorar l'ambient

L'empresa està pensant en substituir l'ús de correus massius per les xarxes socials integrant només als empleatsen sistemes com Twitter, Facebook o Google +.

D'altra banda, Volkswagen ha establert que la firma alemanya Blackberry haurà de parar d'enviar correus electrònics als seus empleats 30 minuts després de finalitzada la jornada.

Benvingudes siguin aquestes mesures, que intenten millorar la productivitat de les empreses evitant l'abús de l'ús del correu electrònic. Segur que en un futur moltes més empreses seguiran els mateixos passos.

dissabte, 12 de novembre del 2011

SIRI i el Reconeixement de Veu


En la presentació de l'iPhone 4S, una de les principals característiques va ser SIRI, el nou servei de reconeixement de veu d'Apple.

El president executiu i exdirector executiu de Google, Eric Schmidt, ha assegurat que el nou servei de reconeixement de veu d'Apple, Siri, és una "amenaça competitiva" en el sector de recerques a Internet. Fins i totSchmidt va citar dues publicacions que han assegurat que Siri és un 'assassí de Google'.

I no li falta raó, ja que la societat i, per tant, el mercat, tendeix cap a una major comoditat i agilitat pel que fa a recerques, i aquestes tendeixen fa ja temps cap a la veu, encara que s'havia limitat potser a estudis, serveis de prova o bé serveis de veu en altres àmbits (empreses que ofereixen serveis de reconeixement de veu per a empreses de telecomunicacions). No obstant això, fins ara ningú havia fet el primer pas seriós en el mercat residencial. Apple, com sempre, ho ha fet. I ha posat com ve fent en els darrers anys amb tots els seus productes, la primera pedra.

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Cinema a través d'Internet

Google acaba de llançar al Regne Unit el seu servei de lloguer de pel·lícules a través d'Android Market. El servei desembarca així a Europa, encara que de moment limitat a Regne Unit.

Espero que la prova vagi bé i s'estengui a la resta de països i resta de plataformes, ja que el mercat actual de distribució cinematogràfica no té futur a no ser que es reinventi. Molt s'ha escrit sobre el tema, sobre la famosa Llei Sinde, etc. de manera que només vaig a expressar el meu desig que la productores es posin les piles en aquest tema. Tema en què ja hi ha fabricant de televisors que estan incorporant accés a internet.

Reinventar-se és el que precisament s'està produint també a Londres, on ha sorgit la iniciativa "Secret Cinema", on ningú sap quina pel·lícula veurà fins que arriba l'hora de veure-la. Durant alguns dies vas rebent correus que et donen pistes sobre el lloc on es projectarà, fins i tot la roba que et suggereixen que portis d'acord amb l'ambient dela pel·lícula. Quan arribes al punt de trobada et condueixen a l'edifici o lloc de projecció, on a més hi han actors caracteritzats.

Es pot trobar més informació a http://www.secretcinema.org/

dilluns, 26 de setembre del 2011

Nou mes, nou trimestre, nou iPhone?

Serà potser el pròxim 4 d'octubre com afirmen algunes fonts, o el 7 o fins i tot el 19 del mateix mes com afirmen altres. I l'esdeveniment de llançament sembla que serà presentat per Tim Cook, el nou CEO d'Apple, una vegada que el gran Steve Jobs s'ha retirat de la primera línia de l'empresa de Cupertino. Però tot apunta que aquest mes d'octubre Apple llançarà la seva nova versió de l'iPhone, l'iPhone 5.

I tindrà o no més resolució en la seva càmera fotogràfica (comenten que 8 megapixels), veurem si podrà reproduir o no vídeo FullHD, treballar amb processador A5 i disposar d'una pantalla més gran. I descobrirem si finalment hi haurà un únic model d'iPhone 5 o bé si llançaran també un model intermedi entre l'iPhone 4 i l'iPhone 5. També es comenta que el nou iPhone 5 es podrà controlar a través de la veu. Encara tot segueixen sent rumors.

Però el que està clar és que Apple ho ha tornat a aconseguir. Portem diversos mesos amb la incertesa, amb notícies sobre el possible retard del llançament arran del terratrèmol i tsunami del Japó, que va impedir (diuen) fabricar alguns components en els terminis acordats, amb l'estranya pèrdua d'un prototip en un bar de Sant Francisco (curiós que el perdin per segona vegada, ja va passar amb l'iPhone 4), amb notícies d'un error de fabricació en les noves pantalles i en les últimes setmanes els rumors s'han disparat de nou. I Apple ha aconseguit generar un cop més l'expectació mundial a la qual ens tenia acostumats davant el que sembla l'imminent llançament del seu nou model d'iPhone.

El passat mes d'agost Apple es va convertir en l'empresa més valuosa del món per capitalització borsària, arribant a superar els 350.000 milions de dòlars, més de 240.000 milions d'euros. I ja sigui amb unes característiques o altres en l'iPhone 5, amb Steve Jobs o sense Steve Jobs, Apple està traçant ja el camí perquè l'iPhone 5 torni a ser un èxit. I ho serà.

dilluns, 19 de setembre del 2011

El Bloc d'Angel Nieva, a la final dels Premis Blocs Catalunya 2011



Es un plaer informar-vos que aquest bloc ha estat seleccionat com a finalista als Premis Blocs Catalunya 2011, dintre de la categoria de Tecnologies de la Informació (Blocs Personals).

Dintre de la mateixa categoria també han estat seleccionats els Blocs


Dintre de la categoria Tecnologies de la Informació (Blocs Professionals) han estat seleccionats els Blocs:


Moltes gràcies a tothom per seguir el meu bloc. Arribar fins aquí per a mi ja és un premi i un gran reconeixement. Ara haurem d'esperar la decisió del jurat, que es coneixerà a la gala de lliurament de premis que es farà a la Seu d'Urgell el proper 1 d'octubre. 

Molta sort a tots els blocs finalistes!

dijous, 1 de setembre del 2011

Jo m'ofereixo, tu em contractes

Fa uns quatre o cinc anys, allà pel 2006 o 2007, quan encara no havia arribat la crisi en la qual actualment estem submergits, les empreses s'enfrontaven a un problema complicat. Les persones joves que arribaven a buscar feina no tenien esperit de superació. 

Recordo que per aquell temps va aparèixer un estudi que reflectia que l'objectiu de la majoria dels enquestats (estudiants) era convertir-se en funcionaris. 

En moltes entrevistes de treball que vaig realitzar en aquells dies hi havia un denominador comú: molts eren joves, estudiants de carrera o acabats de llicenciar, que vivien amb els seus pares, vivien a la bombolla que s'havia estès de manera global. I tenien, per tant certa estabilitat econòmica. Aquesta estabilitat, però, provocava que no assumissin riscos i es relaxessin, ja que tenien un suport econòmic al darrera. 

Així mateix vaig detectar que durant les entrevistes de treball, les condicions econòmiques a negociar amb els candidats eren molt altes per al mercat existent en aquells dies. Total, no tenien res a perdre. Si no els donaves el treball i el que volien, seguien vivint igual de bé amb els pares. 

Em ve al cap un candidat a Tècnic de Sistemes que demanava com a mínim 35.000 euros bruts anuals per incorporar-se al'empresa. La xifra, en aquest cas, es trobava fora de mercat tenint en compte que acabava de finalitzar la carrera i no tenia experiència professional alguna. Si no era a partir d'aquesta xifra, preferia no treballar. 

Hi havia doncs una certa pèrdua d'ambició, d'objectius professionals. Només buscaven treballar 8 hores, cobrar i ja està. 

Va ser quan va començar a aparèixer en els mitjans de comunicació i xarxes socials el terme de "Nini". És a dir, joves que ni estudiaven ni treballaven. Molts perquè potser no havien tingut les oportunitats ni els recursos que altres si havien tingut, però també molts, que són dels que parlo en aquest article, que fins i tot tenint aquestes oportunitats, tenint uns estudis, gaudint d'una estabilitat econòmica, no volien esforçar-se i aprofitar-les. I això era una cosa molt trista. 

Les empreses, cert és, tenien una mica de culpa quan sempre han demanat més i més al treballador sense donar res, o molt poc, a canvi. I els joves de llavors que buscaven feina ho sabien. Es va donar la volta a la situació i els nous treballadors van començar a ser qui posaven les condicions, qui exigien certs mínims a les empreses per entrar a treballar-hi, els qui volien d'entrada i sense negativa conciliar vida familiar i laboral. I si a l'empresa no els agradava, el treballador, si estava en procés de selecció l'abandonava, i si ja estava treballant, s'anava a una altra empresa sense cap problema, sense cap remordiment. Els joves van començar a tenir valors diferents i les empreses tenien un repte important entre mans: escoltar-los, comprendre'ls i adaptar a les seves necessitats i inquietuds. Només d'aquesta manera podien comptar amb ells en les plantilles. 

No obstant, en el fons, aquest canvi no era tan negatiu. Començava a imperar la màxima que sempre tots hem intentat complir: Treballar per viure, i no viure per treballar. I també començava a quallar el concepte d'oferir -se a l'empresa perquè eres tu el que t'oferies, i no l'altre qui et contractava. Però clar, com tot a la vida, el canvi ha de ser equilibrat. Tot és qüestió d'esforços entre empreses i treballadors. Si no, el sistema cau, es trenca. Totes les posicions extremes són dolentes. 

Actualment amb la crisi, la situació ha tornat a canviar. Ja no s'observen aquest tipus d'actituds, si més no, en la quantitat en què abans es produïen. Es torna a valorar la feina i una posició en una empresa és una cosa preuada avui en dia. El concepte "compromís amb l'empresa" torna tenir validesa. La generació "Nini" també s'està començant a posar les piles, segons les últimes notícies aparegudes en els mitjans, i treballadors i empreses estan una mica més conscienciats en no exercir polítiques i comportaments de pressió cap a l'altre.  

Aquell moviment, aquella bombolla, va servir perquè les empreses comencés a canviar les seves polítiques cap als seus empleats (conciliació laboral, flexibilitat d'horaris, etc.). I esperem que així segueixi per ambdues parts, però sense radicalismes, sense actituds infantils, amb compromís i pensant sempre en l'altra part. Tots estem al mateix vaixell. Encara que amb la nova reforma laboral, ja veurem que passa en el futur.

diumenge, 14 d’agost del 2011

Premis Blocs Catalunya 2011


Si alguna vegada has accedit al bloc http://www.angelnieva.cat/ i t'ha agradat, si us plau vota'l per als premis Blocs Catalunya 2011.

Si ets de fora de Catalunya i/o no entens el català, et recordo que pots trobar la versio del bloc en castellà a http://www.angelnieva.com

Com votar :

1. Accedeix a http://www.stic.cat/panell/registre.php (si tens compte de twitter o facebook pots fer-ho directament sense entrar les dades des del menu dret accedir a través de twitter o facebook)

2. Introdueix les dades d’alta o usa la teva compte de facebook/twitter

3. Selecciona l’icone amb una creu vermella que posa Votació Premis Bloc2011

4. Selecciona la categoria TIC

5. Busca el Bloc d'Angel Nieva (és el quart bloc) i marca’l

6. Tot seguit prem el botó Vota (a sobre el primer bloc) i t’apareixerà un missatge de confirmació (Compte!!! Només pots votar una sola vegada!)

Moltes gràcies per la teva votació!!!

Més informació del procés votació en http://www.stic.cat/premis-blocs-catalunya-2011/proces-de-votacio-premis-blocs-catalunya-2011/

Si creieu interessant passar-ho a algún conegut, tots els vots seran benvinguts!!

Gràcies!!!!

dijous, 11 d’agost del 2011

Gestió de Projectes orientada a Servei

Un exemple d'innovació en Project Management és el framework SOPM (Service Oriented Project Management), que integra la Gestió de Projectes i Operacions (àmbits habitualmenet antagònics, inclús per definició del PMI) amb una orientació total al client i amb l'objectiu d'oferir valor.

La vaig arribar a desenvolupar i implantar a una de les empreses on vaig treballar, assolint grans resultats.


Whitepaper:


Presentació:

Si algú s'anima, ¡que comenti l'experiència!

dissabte, 23 de juliol del 2011

100 Regles per als Project Managers de la NASA

La NASA ha conclòs el seu programa aeroespacial amb els tradicionals "shuttles" o llançadores espacials com l'Atlantis, el Columbia, el Discovery i el Challenger, i s'està reinventant per, en un futur no gaire llunyà, tornar a la carrera espacial amb noves formes de finançament (bàsicament privat) i nous models de naus per a càrrega o transport de passatgers). Mentrestant pagarà a Rússia els diferents trasllats que hagi de realitzar a l'espai utilitzant les càpsules russes Soyuz.

En aquest punt d'aturada, de stand-by, és interessant observar una documentació interna de la NASA on s'indiquen 100 punts de millors pràctiques per als seus ProjectManagers. La NASA ha tingut fracassos, però també s'han de reconèixer molts èxits. I l'existència de documents com aquest demostren el nivell de perfecció al què han arribat.


Esperem que en un futur la NASA torni al 100% per, conjuntament amb l'ESA i l'Agència Espacial Russa, seguir investigant i avançant el futur al present a través dels resultats dels diferents experiments espacials.

dijous, 16 de juny del 2011

La Generació 24x7

Divendres. 3 de la matinada. Sona el telèfon mòbil. Miro la pantalla. Nova York. Despenjo. M'informen que el comitè de direcció de la multinacional per la qual treballo com a Director Executiu ha decidit comprar a una multinacional asiàtica del mateix sector per poder entrar en aquest mercat sense les conseqüents barreres culturals i idiomàtiques habituals, i d'aquesta manera, també incrementar el volum de facturació abans que finalitzi l'any. Em necessiten el dilluns a primera hora a Nova York per formalitzar els detalls de l'acord. Per tant, el proper dilluns a primera hora hauré d'estar a la seu de la companyia a Manhattan. M'indiquen que ja m'han enviat per email la reserva de vols i hotel. Un altre diumenge de la meva vida viatjant ...

Pertanyo a la Generació 24x7. La generació que mai dorm. La generació responsable de tots aquells negocis que tampoc dormen en un món globalitzat que exigeix ​​estar contínuament despert tant física com psíquicament per si sorgeix algun problema a Londres, apareix una nova oportunitat de venda a San Francisco o et truca un client enfadat des de Tòquio .. Per poder prendre qualsevol decisió en qualsevol moment.

Hi han hagut diversos factors que han donat lloc a la Generació 24x7. El primer d'ells, la globalització, ha provocat que el mercat per a moltes empreses hagi passat de local o nacional a internacional. I el passar a un mercat internacional significa adaptar-se, a part de a temes legals, a cultures noves i també a horaris per poder oferir serveis a la major part del món.

Un altre dels factors, que al mateix temps és complementari del primer, és la millora en les comunicacions i internet. Actualment a través d'un portal web qualsevol dels teus clients pot obrir una incidència al teu departament tècnic, la teva empresa pot vendre durant tot el dia i la nit a través del seu portal de comerç electrònic, podem rebre emails, llegir-los i respondre a qualsevol hora gràcies als smartphones, blackberries i tablets existents i podem mantenir videoconferències de qualitat a qualsevol hora amb qualsevol part del món.

Les empreses que han entrat en aquest nou model de negoci han passat d'un horari estipulat a un horari global. Però no es limita únicament a les direccions de les companyies per donar resposta ràpida a temes de negoci. En empreses tecnològiques o empreses amb un fort component tècnic, quants professionals es troben de guàrdia cada nit per resoldre incidències, ja siguin de clients o internes? Milions de persones al món pertanyem a la Generació 24x7. No tenim una descripció única. Només ens uneix dos conceptes. El primer, el "24x7". El segon, la "continuïtat de servei i negoci". Si vostè compleix aquestes condicions, si se sent identificat, benvingut a la generació 24x7.

4 de la matinada. Sona el telèfon mòbil de nou ... Miro la pantalla. Xangai ...

dimarts, 17 de maig del 2011

Tecnologia i futbol. Més val tard que mai.

Sembla mentida que en un esport com el futbol, ​​on es mouen milers i milers de milions d'euros, encara no s'hagin implantat solucions tecnològiques que ajudin els àrbitres a prendre les seves decisions de forma correcta, quan al tennis o al futbol americà fa anys que s'utilitzen amb èxit. En ple segle XXI veiem com errors humans per part dels àrbitres poden provocar que un equip pugui perdre un partit, perdre un mundial o fins i tot baixar de categoria.  Però sembla que la FIFA, després de les crítiques del passat mundial de Sud-àfrica ha començat a moure peces. Segons un comunicat de la mateixa, en la 125 ª reunió general anual de l'International Football Association Board (IFAB) del 5 de març d'enguany a Gales, el Board va autoritzar que prossegueixin els assajos amb la tecnologia de línia de meta (GLT, Goal- line technology).

En aquest sentit la FIFA ha obert un termini on proveïdors tecnològics poden presentar els seus projectes. Els requeriments es poden consultar a
http://es.fifa.com/mm/document/affederation/administration/01/42/87/09/especificaciones-tecnolog%C3%ADadel%C3%ADneademeta(glt).pdf

La FIFA fins ara era reticent a utilitzar aquest tipus de solucions ja que segons sembla, elevarien molt el cost de cada partit. No és un problema nou. El mercat empresarial habitual ja està acostumat a això. Així que hauran de trobar el model de cost i de negoci perquè pugui arribar al màxim de competicions possible.

I és que la tecnologia no ha de substituir els àrbitres, sinó que ha de ser un complement més que ajudi en les seves decisions. Pel moment només es contempla l'ús de tecnologia de línia de meta (GLT), on l'objectiu és controlar si és gol o no és gol en funció de si la pilota ha creuat o no completament la línia de meta. Veurem si en un futur amplien el ventall de possibilitats a altres situacions conflictives dins del terreny de joc que poden provocar errors arbitrals i, per tant, possibles pèrdues econòmiques als clubs de futbol.

dimecres, 13 d’abril del 2011

¡Tens un e-mail!

Les noves tecnologies ens aporten múltiples beneficis.És una afirmació que ningú pot posar en dubte. No obstant això, com tot en aquesta vida, depèn de l'ús que fem d'elles. I un clar exemple el tenim en els e-mails. Ja fa alguns anys, quan no existia Internet, les comunicacions a les empreses eren més lentes i els processos fossin els que fossin, s'allargaven en el temps. Però des que existeix Internet, o millor dit, les empreses l'utilitzen, el concepte temps en les comunicacions s'ha vist reduït considerablement, provocant un increment en l'ús dels diferents serveis que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació, i de vegades aquest ús es converteix en abús, com en el cas del correu electrònic.

Quan arribem cada matí a l'oficina, possiblement tenim diversos correus electrònics per contestar. Durant el dia es van succeint nous correus electrònics i respostes als que ja hem rebut o enviat. I quan sortim de l'oficina, si tenim un smartphone, netbook o portàtil possiblement seguim rebent, contestant i enviant correus electrònics.

Però ens hem parat a pensar el temps que dediquem a la gestió diària del correu electrònic? E-mails que després generen altres respostes i, per tant, més correus electrònics, creant una cadena, convertint-se alhora en un xat en diferit. Han analitzat les empreses la pèrdua de productivitat i de diners que això suposa? Si per exemple rebéssim cada dia 25 correus electrònics i els contestèssim tots, a una mitjana de 5 minuts cadascun (i hi ha alguns en què invertim molt més temps), estaríem parlant d'un mínim de 2 hores, al voltant del 25% d'una jornada laboral. Només en contestar e-mails! Per aquest motiu la gestió del correu electrònic s'ha convertit en un problema, més que en l'ajuda que hauria de representar a l'hora d'agilitzar la comunicació, i en una despesa molt gran del nostre temps, que podríem, i potser, hauríem, emprar en altres àrees més productives de l'organització. Però el sorprenent és que les empreses no s'adonen que la inversió en serveis de comunicació es converteix en aquest punt en despesa. Algunes el màxim que fan és publicar una sèrie de recomanacions d'ús per als seus empleats .. Però és evident que hi ha una deficient gestió del correu electrònic.

Exemples diaris es poden apreciar quan veiem a infinitat de persones en còpia en un correu electrònic (per informar, diuen alguns) o bé s'envien correus electrònics per a qualsevol tema. A més, paradoxalment, una eina que ens hauria d'ajudar a millorar la comunicació, moltes vegades la dificulta. Es donen casos en que dos treballadors, un davant de l'altre, s'envien correus electrònics entre ells "perquè quedi per escrit" o bé que en alguns departaments s'obren i mantenen debats via correu electrònic en comptes de reunir-se presencialment o d'una manera més directa (encara que un altre dia parlarem també de les reunions ineficients). D'altra banda, hi ha els problemes de la llengua escrita, que per molts emoticones que incloguis, segueix sent impersonal i més d'un problema han generat quan el destinatari ha malinterpretat alguna frase o expressió.

És clar que hem de buscar l'equilibri, intentar generar els menys correus electrònics possibles a través d'altres formes i mitjans de comunicació, posar en còpia única i estrictament a les persones que hagin de estar-ho i, sobretot, agrupar i optimitzar el temps dedicat al correu electrònic a certes franges de la jornada laboral. Si no ho, seguirem sent esclaus del correu electrònic i les empreses seguiran perdent diners per voler comunicar-se.

divendres, 4 de març del 2011

Bombolla 2.0?

Estan les xarxes socials immerses en una bombolla 2.0? Arran de les últimes inversions realitzades per diferents fons i empreses de capital risc, algunes de les empreses de l'anomenada "Internet social" s'estan revaloritzant de forma ràpida arribant a valors molt alts, valors que fins i tot fa un parell d'anys eren inimaginables. Per posar un exemple, el portal econòmic Bloomberg va publicar fa uns dies que Facebook actualment té un valor d'uns 65.000 milions de dòlars i Twitter al voltant dels 5.000. És evident que les empreses de capital risc han tornat, i amb força, a apostar per certs valors tecnològics.
Però estan sobrevalorades realment aquestes empreses? Òbviament si. El retorn de la inversió no compensa. Per exemple, segons les mateixes fonts, Twitter va generar 45 milions de dòlars gràcies a publicitat. Facebook va generar 1.900. Llavors per què aquesta tendència a comprar accions d'aquestes empreses provocant una sobrevaloració?

A finals de l'any passat, el New York Times publicava que la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units havia iniciat una investigació sobre la compravenda d'accions d'algunes companyies no cotitzades en borsa, com Facebook, Twitter, Zynga i Linkedin. Segons sembla, els inversors volien posseir el màxim possible d'aquestes empreses abans que sortissin a borsa, a través d'accions a un preu molt més baix que si cotitzen en el parquet, de manera que el dia que realment ho estiguin, rebran grans beneficis.

Però les empreses d'inversió ¿han après dels seus errors? Fa deu anys, les mateixes empreses van sobrevalorar multitud d'empreses tecnològiques que finalment van fracassar, eren un miratge. Quan es va produir l'explosió de les "punt.com" que va provocar una de les crisi en el sector tecnològic, les mateixes empreses d'inversió es van retirar per hivernar en una llarga letargia. Durant aquest temps, moltes coses s'han posat al seu lloc (empreses, usuaris, reguladors, etc). Quan han vist que la societat evolucionava a una societat 2.0, és quan amb l'aparició de nous conceptes que han transformat el nostre dia a dia en els darrers anys, han despertat per tornar a invertir diners en les empreses que l'han fet possible. Esperem que ara no s'equivoquin ni inflin la bombolla, que analitzin amb els peus a terra els plans de negoci, i que no es deixin portar per dades subjectives ni somnis avariciosos com van fer fa deu anys.

Estem doncs davant d'una jugada d'escacs on les empreses de capital risc i la resta d'inversors estan prenent posicions davant la possible sortida a borsa d'aquestes companyies. Les inversions estan més controlades i regulades que fa deu anys. Pel que es pot apreciar a simple vista no es pot concloure que hi hagi una bombolla 2.0, però no ho oblidem, la incertesa és alta i el risc de que es produeixi és evident. Per que tant les empreses, com els inversors i mercats, han d'estar atentes per no caure de nou en el mateix error. En els temps en què estem, la societat 2.0 no les perdonaria.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Dades Segures?

Avui en dia comprar llibres a Amazon, participem en subhastes d'Ebay, tenim el nostre correu a Gmail, realitzem transaccions en el nostre banc a través d'Internet ... Des de les nostres dades personals fins a les dades de la nostra targeta de crèdit passant per les nostres claus d'accés a diferents serveis en línia estan emmagatzemats per les empreses responsables dels serveis esmentats anteriorment sota, suposem, mesures de seguretat que impediran el seu robatori i ús maliciós per part de altres ... Però que hi ha de veritat en això? Realment estan segures les nostres dades?

Cada vegada més les empreses apliquen polítiques de seguretat per protegir tant les dades dels seus clients com els seus. El nombre d'empreses certificades en ISO 27001 i que compleixen la Llei Oficial de Protecció de Dades (LOPD) s'ha incrementat considerablement en els darrers anys. No obstant això, no es poden adormir. Hi ha casos com els ocorreguts durant els últims anys al Regne Unit i Alemanya que preocupen i inquieten a la societat. El Ministeri britànic de Defensa del Regne Unit va confirmar el robatori d'un ordinador portàtil pertanyent a un oficial que contenia dades de 600.000 persones, inclosos els seus números de passaport o de la seguretat social. Mentrestant, el govern alemany confirmava el robatori de 21 milions de dades bancàries que al mercat negre podrien arribar a valer 12 milions d'euros, ja que es entre aquestes dades, a més de dades personals, es trobaven dades sobre el patrimoni de les persones afectades.

En el món tecnològic, del que més se sent parlar quan algú es refereix a seguretat, és dels hackers i dels problemes que poden arribar a causar. I és cert, les empreses han de protegir els seus Sistemes d'Informació contra aquesta amenaça real, però no han d'oblidar que la majoria d'amenaces de seguretat provenen habitualment des de dins de les pròpies organitzacions. En l'últim estudi DLP Survey (Enquesta de Prevenció de pèrdua de dades) que periòdicament realitza l'empresa de solucions de seguretat tecnològica Symantec, realitzat a gairebé 1.500 empreses de diversos països europeus (154 d'elles espanyoles), es pot apreciar, per exemple, com gairebé un 40% de les empreses enquestades no restringeix a les seves organitzacions l'ús de memòries USB, CD, DVD o altres dispositius d'emmagatzematge portàtil (com discos durs), així com l'ús d'eines de missatgeria (el típic Messenger), ni tampoc tenen cap protocol de seguretat en aquest sentit, quan l'ús d'aquest tipus de dispositius o eines sense cap control és una de les grans vies de fugida d'informació de les empreses actualment.

Els diferents exemples mostrats potser siguin casos i situacions puntuals i molt possiblement provocats per l'omissió o descuit d'algun pas en la cadena de processos de control de seguretat. Per lo que tan important és implantar mesures de seguretat com posteriorment controlar que aquestes es compleixen correctament. I és que no n'hi ha prou amb assegurar les dades. Cal també controlar que certament és així.

dimecres, 12 de gener del 2011

L'enemic està dins

Les empreses es preocupen constantment dels possibles perills que poden córrer els seus fructífers o no tan fructífers negocis, invertint grans quantitats de capital i esforços a realitzar anàlisi de mercats, de riscos i sobretot, de la competència. Arran dels resultats obtinguts en aquestes anàlisis, les empreses poden arribar a detectar els riscos externs que poden afectar en més o menys mesura al negoci i, per tant, aquestes anàlisis es converteixen en útils eines que poden ajudar a les companyies a ser proactives, elaborant a partir de les dades obtingudes, plans d'actuació amb l'objectiu de mitigar les amenaces externes.

No obstant, la majoria d'empreses obliden una cosa molt important. I és que de vegades, les amenaces no vénen només de fora, sinó també de dins de la pròpia empresa. És que no hem vist casos sobre espionatge i contraespionatge entre empreses del mateix sector? Alguns dels casos més sonats han estat el de l'escuderia McLaren a Ferrari i el del presumpte espionatge de Renault a McLaren, però també tenim algun cas ja històric, com per exemple el del presumpte espionatge de Volkswagen a General Motors a la dècada dels 90 , personificat en la persona de l'enginyer espanyol López de Arriortúa, conegut també com Superlópez, i diversos dels seus col.laboradors, i que finalment va veure com el cas quedava arxivat per la justícia alemanya.

També hem vist casos d'apropiació indeguda de documentació interna de la companyia amb fins il lícits, com el cas ocorregut al juliol de 2006, en què tres empleats de The Coca-Cola Co, entre ells una ajudant administrativa d'un alt executiu de la companyia, van robar informació confidencial que incloïa la mostra d'una nova beguda i van decidir vendre-la a PepsiCo Inc, el seu principal competidor, per 1.5 milions de dòlars. PepsiCo Inc va actuar honradament i va denunciar el cas. Els tres treballadors de The Coca-Cola Co van ser acusats de frau i de robatori i venda de secrets industrials.

Segons l'estudi "Crim econòmic: Gent, cultura i controls" que PricewaterhouseCoopers (PwC) va elaborar fa algun temps entrevistant 5.428 firmes de 40 països, es reflecteix que un 43% de les empreses han reconegut haver estat estafades en els últims 24 mesos, tant per agents externs com pels seus propis treballadors.

Segons aquest informe, aproximadament una de cada dues empreses ha patit un frau econòmic en aquests dos últims anys traduït en corrupció, suborns i apropiació de la propietat intel.lectual entre d'altres. Estafes perpetrades moltes vegades pels propis empleats de les companyies, inclosos alts càrrecs, que poden arribar a convertir-se en un cop dur per a la moral de l'organització. Encara arriben als nostres dies ressons de l'escàndol del colós texà de l'energia Enron, que es va portar pel camí a un altre gran colós, com la firma auditora Arthur Andersen, en destruir documentació sobre els deutes d'Enron i ocultar informació sobre l'enorme endeutament existent .

Al llarg de la història empresarial, hi ha hagut empreses que han assolit l'èxit però s'han després estrepitosament a baix i han començat a collir mals resultats a causa d'una mala gestió de la Direcció de la companyia i una "dolenta" decisió de "algú "en un moment determinat. Alts i antics directius, (també anomenats "Dinosaures") s'aferren a la butaca del seu despatx i no surten al passadís per si de cas algú s'adona que hi ha i al final, "amablement", els conviden a "abandonar el vaixell" . En moltes reorganitzacions o aplicació de noves tecnologies o processos, podem observar un rebuig al canvi per part d'alguns empleats, que provoca sobretot desmotivació en gran part de l'organització i, en alguns casos, alentiment dels processos. I últimament estan proliferant els casos de mobbing en tots els nivells de les jerarquies, on podem observar casos com des de no assignar a determinats projectes a certs empleats, que segueixen eternament sense participar en cap projecte, fins apartar de la gestió d'equips i presa de decisions estratègiques a nombrosos directius.

Com podem observar en tots aquests exemples, la pròpia organització és un gran caldo de cultiu, compost de situacions i persones que poden arribar a fer mal a la pròpia organització, en contra dels seus propis objectius i interessos.

L'enemic no té cap condició en especial i pot estar infiltrat en qualsevol jerarquia de l'organització. El podem trobar en l'Alta Direcció i Comitès Executius, com en els nivells inferiors de l'organització, passant pels comandaments intermedis de la mateixa.

És important que les empreses s'adonin de l'amenaça que suposa un enemic intern, ja que és molt perjudicial per a la salut de les organitzacions. És vital que puguin detectar-lo el més aviat possible i puguin establir plans per mitigar-lo i neutralitzar-lo. Cohabitar amb aquests elements negatius a mitjà o llarg termini és contraproduent. Un atac intern pot ser més lent, però no per això menys letal (fins i tot pot ser pitjor), que un atac extern. Les empreses d'avui han de ser conscients que l'enemic està dins.