Proliferen des de fa temps les anomenades xarxes socials (Facebook, Twitter, MySpace, Hi5, etc.), sent les dos primeres les més conegudes i utilitzades a nivell mundial. Però des que el 1995 es creés una de les primeres xarxes socials (classmates.com) destinada a posar en contacte a antics companys d'estudis, molt han canviat les coses.
Una xarxa social és la que permet i potencia la comunicació ajudant-nos a posar en comú coneixements, ens ajuda a trobar i integrar comunitats i fomenta la cooperació, ajudant-nos a fer coses junts. Però realment és així? A Facebook, per exemple, pujem infinitat de fotografies o vídeos perquè els altres els vegin. Realment les pujem per compartir amb els nostres amics o família per tenir un valor especial, o bé simplement perquè els altres vegin en què fabulós lloc hem estat de vacances, o la glamurosa (o no) festa en la qual vam estar ahir a la nit, amb fotografies dels assistents, als que no hem demanat cap permís per publicar aquestes fotos?
A més, tant a Facebook com a Twitter el que se sol fer en moltes ocasions és explicar al món absolutament tot el que fas en cada moment. Que si en el tren de camí a la feina, que si treballant, que si esmorzant, que si a la platja, que si ja has tornat de la platja ... Fins i tot podria donar-se la paradoxa que expliquéssim que el que estem fent en aquest moment és explicar el que fem en aquest moment. Tenim potser una manca de protagonisme a les nostres vides o a la societat? Ens hem tornat egocèntrics? Ens hem preguntat si a la resta de persones els interessa tot el que fem? O realment les xarxes socials ens connecten de manera que fins i tot ha canviat els hàbits de la societat actual i, gràcies a Internet, estem molt més connectats amb les nostres amistats i familiars que fins ara, compartint informació de tot tipus en tot moment? Potser aquest "excés de connectivitat" provoca un excés d'informació que acaba derivant en informacions sense cap rellevància en lloc d'informar d'alguna cosa quan realment era rellevant, com passava abans?
D'altra banda i sense pretendre ser alarmista, coneixem els riscos que hi ha en publicar tanta informació personal a la Xarxa? Hem revisat el nivell de privacitat que tenim configurat, per exemple, a Facebook? Ningú s'escapa a aquestes xarxes. Fa aproximadament un any va sortir a la llum pública que l'esposa de sir John Sawers, l'actual director del MI6 (servei secret britànic) va penjar fotografies i va revelar a Facebook informació personal de la família, inclosa la ubicació de la seva residència a Londres, així com les adreces dels seus fills i els seus sogres. Relació divertida la de l'MI6 amb Facebook, on també a finals de l'any passat el servei secret publicava tres anuncis amb l'objectiu de reclutar espies.
Òbviament les xarxes socials tenen la seva utilitat, tant a nivell personal per compartir informació de valor amb aquelles persones que desitgem, com a nivell empresarial, com a eina de Màrqueting 2.0 o com a eina per acostar-nos més als nostres clients, però potser hauríem de reflexionar sobre si fem l'ús correcte de les mateixes. Fa uns mesos, quan es va produir l'erupció del volcà Eyjafjalla a Islàndia, Eurocontrol, l'agència europea de control aeri, va anar informant en detall a través de Twitter de tots els detalls que s'anaven produint.
Ara prego que em disculpeu. M'he de connectar a Facebook i Twitter per explicar a tots els meus contactes que ja he acabat el meu article.
