Twitter d'Angel Nieva

diumenge, 14 d’agost del 2011

Premis Blocs Catalunya 2011


Si alguna vegada has accedit al bloc http://www.angelnieva.cat/ i t'ha agradat, si us plau vota'l per als premis Blocs Catalunya 2011.

Si ets de fora de Catalunya i/o no entens el català, et recordo que pots trobar la versio del bloc en castellà a http://www.angelnieva.com

Com votar :

1. Accedeix a http://www.stic.cat/panell/registre.php (si tens compte de twitter o facebook pots fer-ho directament sense entrar les dades des del menu dret accedir a través de twitter o facebook)

2. Introdueix les dades d’alta o usa la teva compte de facebook/twitter

3. Selecciona l’icone amb una creu vermella que posa Votació Premis Bloc2011

4. Selecciona la categoria TIC

5. Busca el Bloc d'Angel Nieva (és el quart bloc) i marca’l

6. Tot seguit prem el botó Vota (a sobre el primer bloc) i t’apareixerà un missatge de confirmació (Compte!!! Només pots votar una sola vegada!)

Moltes gràcies per la teva votació!!!

Més informació del procés votació en http://www.stic.cat/premis-blocs-catalunya-2011/proces-de-votacio-premis-blocs-catalunya-2011/

Si creieu interessant passar-ho a algún conegut, tots els vots seran benvinguts!!

Gràcies!!!!

dijous, 11 d’agost del 2011

Gestió de Projectes orientada a Servei

Un exemple d'innovació en Project Management és el framework SOPM (Service Oriented Project Management), que integra la Gestió de Projectes i Operacions (àmbits habitualmenet antagònics, inclús per definició del PMI) amb una orientació total al client i amb l'objectiu d'oferir valor.

La vaig arribar a desenvolupar i implantar a una de les empreses on vaig treballar, assolint grans resultats.


Whitepaper:


Presentació:

Si algú s'anima, ¡que comenti l'experiència!

dissabte, 23 de juliol del 2011

100 Regles per als Project Managers de la NASA

La NASA ha conclòs el seu programa aeroespacial amb els tradicionals "shuttles" o llançadores espacials com l'Atlantis, el Columbia, el Discovery i el Challenger, i s'està reinventant per, en un futur no gaire llunyà, tornar a la carrera espacial amb noves formes de finançament (bàsicament privat) i nous models de naus per a càrrega o transport de passatgers). Mentrestant pagarà a Rússia els diferents trasllats que hagi de realitzar a l'espai utilitzant les càpsules russes Soyuz.

En aquest punt d'aturada, de stand-by, és interessant observar una documentació interna de la NASA on s'indiquen 100 punts de millors pràctiques per als seus ProjectManagers. La NASA ha tingut fracassos, però també s'han de reconèixer molts èxits. I l'existència de documents com aquest demostren el nivell de perfecció al què han arribat.


Esperem que en un futur la NASA torni al 100% per, conjuntament amb l'ESA i l'Agència Espacial Russa, seguir investigant i avançant el futur al present a través dels resultats dels diferents experiments espacials.

dijous, 16 de juny del 2011

La Generació 24x7

Divendres. 3 de la matinada. Sona el telèfon mòbil. Miro la pantalla. Nova York. Despenjo. M'informen que el comitè de direcció de la multinacional per la qual treballo com a Director Executiu ha decidit comprar a una multinacional asiàtica del mateix sector per poder entrar en aquest mercat sense les conseqüents barreres culturals i idiomàtiques habituals, i d'aquesta manera, també incrementar el volum de facturació abans que finalitzi l'any. Em necessiten el dilluns a primera hora a Nova York per formalitzar els detalls de l'acord. Per tant, el proper dilluns a primera hora hauré d'estar a la seu de la companyia a Manhattan. M'indiquen que ja m'han enviat per email la reserva de vols i hotel. Un altre diumenge de la meva vida viatjant ...

Pertanyo a la Generació 24x7. La generació que mai dorm. La generació responsable de tots aquells negocis que tampoc dormen en un món globalitzat que exigeix ​​estar contínuament despert tant física com psíquicament per si sorgeix algun problema a Londres, apareix una nova oportunitat de venda a San Francisco o et truca un client enfadat des de Tòquio .. Per poder prendre qualsevol decisió en qualsevol moment.

Hi han hagut diversos factors que han donat lloc a la Generació 24x7. El primer d'ells, la globalització, ha provocat que el mercat per a moltes empreses hagi passat de local o nacional a internacional. I el passar a un mercat internacional significa adaptar-se, a part de a temes legals, a cultures noves i també a horaris per poder oferir serveis a la major part del món.

Un altre dels factors, que al mateix temps és complementari del primer, és la millora en les comunicacions i internet. Actualment a través d'un portal web qualsevol dels teus clients pot obrir una incidència al teu departament tècnic, la teva empresa pot vendre durant tot el dia i la nit a través del seu portal de comerç electrònic, podem rebre emails, llegir-los i respondre a qualsevol hora gràcies als smartphones, blackberries i tablets existents i podem mantenir videoconferències de qualitat a qualsevol hora amb qualsevol part del món.

Les empreses que han entrat en aquest nou model de negoci han passat d'un horari estipulat a un horari global. Però no es limita únicament a les direccions de les companyies per donar resposta ràpida a temes de negoci. En empreses tecnològiques o empreses amb un fort component tècnic, quants professionals es troben de guàrdia cada nit per resoldre incidències, ja siguin de clients o internes? Milions de persones al món pertanyem a la Generació 24x7. No tenim una descripció única. Només ens uneix dos conceptes. El primer, el "24x7". El segon, la "continuïtat de servei i negoci". Si vostè compleix aquestes condicions, si se sent identificat, benvingut a la generació 24x7.

4 de la matinada. Sona el telèfon mòbil de nou ... Miro la pantalla. Xangai ...

dimarts, 17 de maig del 2011

Tecnologia i futbol. Més val tard que mai.

Sembla mentida que en un esport com el futbol, ​​on es mouen milers i milers de milions d'euros, encara no s'hagin implantat solucions tecnològiques que ajudin els àrbitres a prendre les seves decisions de forma correcta, quan al tennis o al futbol americà fa anys que s'utilitzen amb èxit. En ple segle XXI veiem com errors humans per part dels àrbitres poden provocar que un equip pugui perdre un partit, perdre un mundial o fins i tot baixar de categoria.  Però sembla que la FIFA, després de les crítiques del passat mundial de Sud-àfrica ha començat a moure peces. Segons un comunicat de la mateixa, en la 125 ª reunió general anual de l'International Football Association Board (IFAB) del 5 de març d'enguany a Gales, el Board va autoritzar que prossegueixin els assajos amb la tecnologia de línia de meta (GLT, Goal- line technology).

En aquest sentit la FIFA ha obert un termini on proveïdors tecnològics poden presentar els seus projectes. Els requeriments es poden consultar a
http://es.fifa.com/mm/document/affederation/administration/01/42/87/09/especificaciones-tecnolog%C3%ADadel%C3%ADneademeta(glt).pdf

La FIFA fins ara era reticent a utilitzar aquest tipus de solucions ja que segons sembla, elevarien molt el cost de cada partit. No és un problema nou. El mercat empresarial habitual ja està acostumat a això. Així que hauran de trobar el model de cost i de negoci perquè pugui arribar al màxim de competicions possible.

I és que la tecnologia no ha de substituir els àrbitres, sinó que ha de ser un complement més que ajudi en les seves decisions. Pel moment només es contempla l'ús de tecnologia de línia de meta (GLT), on l'objectiu és controlar si és gol o no és gol en funció de si la pilota ha creuat o no completament la línia de meta. Veurem si en un futur amplien el ventall de possibilitats a altres situacions conflictives dins del terreny de joc que poden provocar errors arbitrals i, per tant, possibles pèrdues econòmiques als clubs de futbol.

dimecres, 13 d’abril del 2011

¡Tens un e-mail!

Les noves tecnologies ens aporten múltiples beneficis.És una afirmació que ningú pot posar en dubte. No obstant això, com tot en aquesta vida, depèn de l'ús que fem d'elles. I un clar exemple el tenim en els e-mails. Ja fa alguns anys, quan no existia Internet, les comunicacions a les empreses eren més lentes i els processos fossin els que fossin, s'allargaven en el temps. Però des que existeix Internet, o millor dit, les empreses l'utilitzen, el concepte temps en les comunicacions s'ha vist reduït considerablement, provocant un increment en l'ús dels diferents serveis que ens ofereixen les noves tecnologies de la informació, i de vegades aquest ús es converteix en abús, com en el cas del correu electrònic.

Quan arribem cada matí a l'oficina, possiblement tenim diversos correus electrònics per contestar. Durant el dia es van succeint nous correus electrònics i respostes als que ja hem rebut o enviat. I quan sortim de l'oficina, si tenim un smartphone, netbook o portàtil possiblement seguim rebent, contestant i enviant correus electrònics.

Però ens hem parat a pensar el temps que dediquem a la gestió diària del correu electrònic? E-mails que després generen altres respostes i, per tant, més correus electrònics, creant una cadena, convertint-se alhora en un xat en diferit. Han analitzat les empreses la pèrdua de productivitat i de diners que això suposa? Si per exemple rebéssim cada dia 25 correus electrònics i els contestèssim tots, a una mitjana de 5 minuts cadascun (i hi ha alguns en què invertim molt més temps), estaríem parlant d'un mínim de 2 hores, al voltant del 25% d'una jornada laboral. Només en contestar e-mails! Per aquest motiu la gestió del correu electrònic s'ha convertit en un problema, més que en l'ajuda que hauria de representar a l'hora d'agilitzar la comunicació, i en una despesa molt gran del nostre temps, que podríem, i potser, hauríem, emprar en altres àrees més productives de l'organització. Però el sorprenent és que les empreses no s'adonen que la inversió en serveis de comunicació es converteix en aquest punt en despesa. Algunes el màxim que fan és publicar una sèrie de recomanacions d'ús per als seus empleats .. Però és evident que hi ha una deficient gestió del correu electrònic.

Exemples diaris es poden apreciar quan veiem a infinitat de persones en còpia en un correu electrònic (per informar, diuen alguns) o bé s'envien correus electrònics per a qualsevol tema. A més, paradoxalment, una eina que ens hauria d'ajudar a millorar la comunicació, moltes vegades la dificulta. Es donen casos en que dos treballadors, un davant de l'altre, s'envien correus electrònics entre ells "perquè quedi per escrit" o bé que en alguns departaments s'obren i mantenen debats via correu electrònic en comptes de reunir-se presencialment o d'una manera més directa (encara que un altre dia parlarem també de les reunions ineficients). D'altra banda, hi ha els problemes de la llengua escrita, que per molts emoticones que incloguis, segueix sent impersonal i més d'un problema han generat quan el destinatari ha malinterpretat alguna frase o expressió.

És clar que hem de buscar l'equilibri, intentar generar els menys correus electrònics possibles a través d'altres formes i mitjans de comunicació, posar en còpia única i estrictament a les persones que hagin de estar-ho i, sobretot, agrupar i optimitzar el temps dedicat al correu electrònic a certes franges de la jornada laboral. Si no ho, seguirem sent esclaus del correu electrònic i les empreses seguiran perdent diners per voler comunicar-se.

divendres, 4 de març del 2011

Bombolla 2.0?

Estan les xarxes socials immerses en una bombolla 2.0? Arran de les últimes inversions realitzades per diferents fons i empreses de capital risc, algunes de les empreses de l'anomenada "Internet social" s'estan revaloritzant de forma ràpida arribant a valors molt alts, valors que fins i tot fa un parell d'anys eren inimaginables. Per posar un exemple, el portal econòmic Bloomberg va publicar fa uns dies que Facebook actualment té un valor d'uns 65.000 milions de dòlars i Twitter al voltant dels 5.000. És evident que les empreses de capital risc han tornat, i amb força, a apostar per certs valors tecnològics.
Però estan sobrevalorades realment aquestes empreses? Òbviament si. El retorn de la inversió no compensa. Per exemple, segons les mateixes fonts, Twitter va generar 45 milions de dòlars gràcies a publicitat. Facebook va generar 1.900. Llavors per què aquesta tendència a comprar accions d'aquestes empreses provocant una sobrevaloració?

A finals de l'any passat, el New York Times publicava que la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units havia iniciat una investigació sobre la compravenda d'accions d'algunes companyies no cotitzades en borsa, com Facebook, Twitter, Zynga i Linkedin. Segons sembla, els inversors volien posseir el màxim possible d'aquestes empreses abans que sortissin a borsa, a través d'accions a un preu molt més baix que si cotitzen en el parquet, de manera que el dia que realment ho estiguin, rebran grans beneficis.

Però les empreses d'inversió ¿han après dels seus errors? Fa deu anys, les mateixes empreses van sobrevalorar multitud d'empreses tecnològiques que finalment van fracassar, eren un miratge. Quan es va produir l'explosió de les "punt.com" que va provocar una de les crisi en el sector tecnològic, les mateixes empreses d'inversió es van retirar per hivernar en una llarga letargia. Durant aquest temps, moltes coses s'han posat al seu lloc (empreses, usuaris, reguladors, etc). Quan han vist que la societat evolucionava a una societat 2.0, és quan amb l'aparició de nous conceptes que han transformat el nostre dia a dia en els darrers anys, han despertat per tornar a invertir diners en les empreses que l'han fet possible. Esperem que ara no s'equivoquin ni inflin la bombolla, que analitzin amb els peus a terra els plans de negoci, i que no es deixin portar per dades subjectives ni somnis avariciosos com van fer fa deu anys.

Estem doncs davant d'una jugada d'escacs on les empreses de capital risc i la resta d'inversors estan prenent posicions davant la possible sortida a borsa d'aquestes companyies. Les inversions estan més controlades i regulades que fa deu anys. Pel que es pot apreciar a simple vista no es pot concloure que hi hagi una bombolla 2.0, però no ho oblidem, la incertesa és alta i el risc de que es produeixi és evident. Per que tant les empreses, com els inversors i mercats, han d'estar atentes per no caure de nou en el mateix error. En els temps en què estem, la societat 2.0 no les perdonaria.

diumenge, 6 de febrer del 2011

Dades Segures?

Avui en dia comprar llibres a Amazon, participem en subhastes d'Ebay, tenim el nostre correu a Gmail, realitzem transaccions en el nostre banc a través d'Internet ... Des de les nostres dades personals fins a les dades de la nostra targeta de crèdit passant per les nostres claus d'accés a diferents serveis en línia estan emmagatzemats per les empreses responsables dels serveis esmentats anteriorment sota, suposem, mesures de seguretat que impediran el seu robatori i ús maliciós per part de altres ... Però que hi ha de veritat en això? Realment estan segures les nostres dades?

Cada vegada més les empreses apliquen polítiques de seguretat per protegir tant les dades dels seus clients com els seus. El nombre d'empreses certificades en ISO 27001 i que compleixen la Llei Oficial de Protecció de Dades (LOPD) s'ha incrementat considerablement en els darrers anys. No obstant això, no es poden adormir. Hi ha casos com els ocorreguts durant els últims anys al Regne Unit i Alemanya que preocupen i inquieten a la societat. El Ministeri britànic de Defensa del Regne Unit va confirmar el robatori d'un ordinador portàtil pertanyent a un oficial que contenia dades de 600.000 persones, inclosos els seus números de passaport o de la seguretat social. Mentrestant, el govern alemany confirmava el robatori de 21 milions de dades bancàries que al mercat negre podrien arribar a valer 12 milions d'euros, ja que es entre aquestes dades, a més de dades personals, es trobaven dades sobre el patrimoni de les persones afectades.

En el món tecnològic, del que més se sent parlar quan algú es refereix a seguretat, és dels hackers i dels problemes que poden arribar a causar. I és cert, les empreses han de protegir els seus Sistemes d'Informació contra aquesta amenaça real, però no han d'oblidar que la majoria d'amenaces de seguretat provenen habitualment des de dins de les pròpies organitzacions. En l'últim estudi DLP Survey (Enquesta de Prevenció de pèrdua de dades) que periòdicament realitza l'empresa de solucions de seguretat tecnològica Symantec, realitzat a gairebé 1.500 empreses de diversos països europeus (154 d'elles espanyoles), es pot apreciar, per exemple, com gairebé un 40% de les empreses enquestades no restringeix a les seves organitzacions l'ús de memòries USB, CD, DVD o altres dispositius d'emmagatzematge portàtil (com discos durs), així com l'ús d'eines de missatgeria (el típic Messenger), ni tampoc tenen cap protocol de seguretat en aquest sentit, quan l'ús d'aquest tipus de dispositius o eines sense cap control és una de les grans vies de fugida d'informació de les empreses actualment.

Els diferents exemples mostrats potser siguin casos i situacions puntuals i molt possiblement provocats per l'omissió o descuit d'algun pas en la cadena de processos de control de seguretat. Per lo que tan important és implantar mesures de seguretat com posteriorment controlar que aquestes es compleixen correctament. I és que no n'hi ha prou amb assegurar les dades. Cal també controlar que certament és així.

dimecres, 12 de gener del 2011

L'enemic està dins

Les empreses es preocupen constantment dels possibles perills que poden córrer els seus fructífers o no tan fructífers negocis, invertint grans quantitats de capital i esforços a realitzar anàlisi de mercats, de riscos i sobretot, de la competència. Arran dels resultats obtinguts en aquestes anàlisis, les empreses poden arribar a detectar els riscos externs que poden afectar en més o menys mesura al negoci i, per tant, aquestes anàlisis es converteixen en útils eines que poden ajudar a les companyies a ser proactives, elaborant a partir de les dades obtingudes, plans d'actuació amb l'objectiu de mitigar les amenaces externes.

No obstant, la majoria d'empreses obliden una cosa molt important. I és que de vegades, les amenaces no vénen només de fora, sinó també de dins de la pròpia empresa. És que no hem vist casos sobre espionatge i contraespionatge entre empreses del mateix sector? Alguns dels casos més sonats han estat el de l'escuderia McLaren a Ferrari i el del presumpte espionatge de Renault a McLaren, però també tenim algun cas ja històric, com per exemple el del presumpte espionatge de Volkswagen a General Motors a la dècada dels 90 , personificat en la persona de l'enginyer espanyol López de Arriortúa, conegut també com Superlópez, i diversos dels seus col.laboradors, i que finalment va veure com el cas quedava arxivat per la justícia alemanya.

També hem vist casos d'apropiació indeguda de documentació interna de la companyia amb fins il lícits, com el cas ocorregut al juliol de 2006, en què tres empleats de The Coca-Cola Co, entre ells una ajudant administrativa d'un alt executiu de la companyia, van robar informació confidencial que incloïa la mostra d'una nova beguda i van decidir vendre-la a PepsiCo Inc, el seu principal competidor, per 1.5 milions de dòlars. PepsiCo Inc va actuar honradament i va denunciar el cas. Els tres treballadors de The Coca-Cola Co van ser acusats de frau i de robatori i venda de secrets industrials.

Segons l'estudi "Crim econòmic: Gent, cultura i controls" que PricewaterhouseCoopers (PwC) va elaborar fa algun temps entrevistant 5.428 firmes de 40 països, es reflecteix que un 43% de les empreses han reconegut haver estat estafades en els últims 24 mesos, tant per agents externs com pels seus propis treballadors.

Segons aquest informe, aproximadament una de cada dues empreses ha patit un frau econòmic en aquests dos últims anys traduït en corrupció, suborns i apropiació de la propietat intel.lectual entre d'altres. Estafes perpetrades moltes vegades pels propis empleats de les companyies, inclosos alts càrrecs, que poden arribar a convertir-se en un cop dur per a la moral de l'organització. Encara arriben als nostres dies ressons de l'escàndol del colós texà de l'energia Enron, que es va portar pel camí a un altre gran colós, com la firma auditora Arthur Andersen, en destruir documentació sobre els deutes d'Enron i ocultar informació sobre l'enorme endeutament existent .

Al llarg de la història empresarial, hi ha hagut empreses que han assolit l'èxit però s'han després estrepitosament a baix i han començat a collir mals resultats a causa d'una mala gestió de la Direcció de la companyia i una "dolenta" decisió de "algú "en un moment determinat. Alts i antics directius, (també anomenats "Dinosaures") s'aferren a la butaca del seu despatx i no surten al passadís per si de cas algú s'adona que hi ha i al final, "amablement", els conviden a "abandonar el vaixell" . En moltes reorganitzacions o aplicació de noves tecnologies o processos, podem observar un rebuig al canvi per part d'alguns empleats, que provoca sobretot desmotivació en gran part de l'organització i, en alguns casos, alentiment dels processos. I últimament estan proliferant els casos de mobbing en tots els nivells de les jerarquies, on podem observar casos com des de no assignar a determinats projectes a certs empleats, que segueixen eternament sense participar en cap projecte, fins apartar de la gestió d'equips i presa de decisions estratègiques a nombrosos directius.

Com podem observar en tots aquests exemples, la pròpia organització és un gran caldo de cultiu, compost de situacions i persones que poden arribar a fer mal a la pròpia organització, en contra dels seus propis objectius i interessos.

L'enemic no té cap condició en especial i pot estar infiltrat en qualsevol jerarquia de l'organització. El podem trobar en l'Alta Direcció i Comitès Executius, com en els nivells inferiors de l'organització, passant pels comandaments intermedis de la mateixa.

És important que les empreses s'adonin de l'amenaça que suposa un enemic intern, ja que és molt perjudicial per a la salut de les organitzacions. És vital que puguin detectar-lo el més aviat possible i puguin establir plans per mitigar-lo i neutralitzar-lo. Cohabitar amb aquests elements negatius a mitjà o llarg termini és contraproduent. Un atac intern pot ser més lent, però no per això menys letal (fins i tot pot ser pitjor), que un atac extern. Les empreses d'avui han de ser conscients que l'enemic està dins.

dijous, 18 de novembre del 2010

Innovació a la Gestió de Projectes. Una historia en evolució

Philip Kotler, reconegut mundialment com el pare del màrqueting modern, cita en el seu llibre "Els 80 conceptes" que "el valor depèn del que ho percep". En un exemple indica com un nen va preguntar a tres paletes, "Què estàs fent?". "Estic fent la barreja del ciment", va dir el primer. "Estic ajudant a fer aquest mur", va dir el segon. El tercer va somriure i va dir: "Estem construint una catedral". Sota aquesta mateixa analogia podem concloure que hi ha diferents nivells d'innovació, depenent del valor percebut. Sota aquesta reflexió, podem llavors preguntar-nos: quin valor percebem de la Gestió de Projectes? Quins valors hem heretat al llarg de la seva història? I què valors haurem de potenciar perquè la innovació segueixi optimitzant la Gestió de Projectes en el futur? Els projectes existeixen des de sempre i nombroses tècniques emprades actualment per la majoria de Directors de Projectes d'arreu del món tenen ja molts anys d'història des del moment en què es van utilitzar per primera vegada.Un bon exemple d'això és el Diagrama de Gantt, tècnica popular de planificació gràfica que va ser desenvolupada per Henry Lawrence Gantt i aplicada per primera vegada entre 1931 i 1935.

Va ser en els anys 50 i 60 del segle XX quan la Gestió de Projectes va començar a professionalitzar-se. Fins aleshores havia estat merament una disciplina. En aquella època, el desenvolupament de grans projectes militars requeria la coordinació del treball conjunt d'equips i àrees diferents en la construcció de sistemes únics. I va ser el general Bernard Schriever, arquitecte de desenvolupament de míssils balístics Polaris, i considerat avui dia el pare de la Gestió de Projectes moderna, qui va desenvolupar el concepte de concurrència, la qual cosa va donar naixement al PEP (Program Evaluation Procedure) integrant tots els elements del pla de desenvolupament en un sol programa i pressupost, executant-se en paral lel, reduint considerablement els temps d'execució dels projectes. De fet, la NASA actualment segueix emprant els dissenys del general Bernard Schriever per llançar transbordadors, naus i sondes a l'espai. Per aquells anys, la consultora Booz-Allen & Hamilton treballava conjuntament amb l'armada dels Estats Units per crear el PERT (Program Evaluation and Review Technique), on els seus gràfics i programacions van formar també part del desenvolupament del complex programa submarí Polaris. Van començar llavors a sorgir tècniques concretes, els histogrames, els cronogrames, els conceptes de cicle de vida del projecte o la WBS (Work Breakdown Structure). Altres tipus d'indústria, com la de l'automòbil, van seguir els passos de la indústria militar i de mica en mica van començar també a aplicar aquestes tècniques en la gestió dels seus projectes. Una altra figura innovadora en la Gestió de Projectes va ser Peter Norden, que en aquells dies treballava en el laboratori d'investigació d'IBM. Norden va establir les bases de relació entre l'assignació de recursos a un projecte de R + D i el temps de desenvolupament del treball que s'ha de completar. A partir de 1970 és quan la tecnologia entra amb força com a eina en la Gestió de Projectes i es comença a desenvolupar programari específic per a aquesta gestió, aglutinant les diferents tècniques conegudes i simplificant processos.

Però la innovació en la Gestió de Projectes no s'ha limitat únicament a la millora i perfecció de les seves tècniques i eines. El desviament de planificacions i costos i la falta, de vegades, de qualitat i utilitat dels entregables en els projectes, que cada vegada eren més complexos ja que requerien el treball conjunt i sincronitzat de diverses àrees o enginyeries, va provocar que als anys 60 sorgís la necessitat d'innovar i desenvolupar nous mètodes d'organització i treball. Va ser llavors quan van aparèixer diferents organitzacions amb l'objectiu de desenvolupar els coneixements, metodologies i processos (el que es coneix com a "cos de coneixement") i les pràctiques necessàries per gestionar aquests treballs amb les millors garanties de previsibilitat i qualitat dels resultats. Entre aquestes organitzacions trobem el Project Management Institute (PMI) i l'International Project Managenet Association (IPMA), ambdós fundats en 1965. El 1989 la Central Computer and Telecommunications Agency (CCTA) del Govern Britànic va desenvolupar PRINCE2, un model de referència per a projectes específics de Tecnologies de la Informació. A partir d'una revisió duta a terme el 1996 es va decidir ampliar el seu àmbit de validesa, per a qualsevol tipus de projecte. Però no és una cosa fàcil. Un exemple conegut és el fracàs, en els anys 90, de l'aplicació de mètriques clàssiques d'altres disciplines al desenvolupament de programari. Això va provocar el naixement de les metodologies àgils. ¿Objectiu principal? Anular la complexitat i acceptar el canvi. I així va néixer "Extreme Programming", possiblement la més coneguda entre d'altres com Feature Driven Development, Crystal o Scrum.

La innovació en la Gestió de Projectes ha anat sempre també lligada a la innovació en Direcció Estratègica i Organització. Mostra d'això és l'evolució que han experimentat tant la pròpia Gestió de Projectes com la figura del Director de Projectes. Entre els anys 1940 i 1970 podem observar una Gestió de Projectes tradicional. S'assumeix que les organitzacions viuen en un món estàtic i predictible per desenvolupar els projectes i les decisions es prenen sense donar-li importància a la satisfacció del client. El pressupost, cronograma i l'assignació de recursos es maneguen a través d'una sèrie de limitades eines i el cicle de vida de projecte consta només de quatre fases: Concepte, Planificació, Execució i Tancament. En canvi, en la Gestió de Projectes moderna (des de 1980 fins als nostres dies) les coses canvien, ja que s'assumeix que vivim en món caòtic, canviant i impredictible per desenvolupar els projectes i, al revés que la Gestió de Projectes tradicional, per presa de decisions es té en compte l'opinió i satisfacció del client. Neixen noves tècniques i eines per gestionar els projectes en els àmbits de gestió de contractes, anàlisi de costos, anàlisi de riscos, de l'entorn, negociació i gestió de canvis. A més, s'incorporen dues fases addicionals al cicle de vida tradicional: la fase de Manteniment i la fase d'Operació. Des de finals del segle XX, està cada dia més present en les organitzacions la PMO (Project Management Office), nascuda gràcies al desenvolupament de modernes eines i pautes de gestió de projectes per professionalitzar, automatitzar i consolidar el seu maneig.

Però una de les majors innovacions en la Gestió de Projectes dels últims anys és, sens dubte, la "humanització" del Gestor de Projectes. Si analitzem el perfil del Gestor de Projectes en la Gestió de Projectes tradicional podem observar que era un perfil altament tècnic i purament implementador amb coneixement de la matèria. Era estricte, amb un alt sentit de l'organització i l'ordre i perseverant en el seu treball, amb un alt grau de compromís. Per contra, estava únicament enfocat a resultats i no era un líder visible ni en l'equip de projecte ni en l'organització. A més, era inflexible en les decisions. En la Gestió de Projectes moderna el Gestor de Projectes segueix mantenint un alt grau de compromís i tenint coneixement de la matèria. Segueix sent estricte, amb un alt sentit de l'organització i perseverant en el seu treball. No obstant això pateix una profunda transformació, ja que s'humanitza, perquè el més important d'un projecte, igual que en qualsevol organització, són les persones, i són elles les que tenen la clau per portar el projecte l'èxit o al fracàs. I l'èxit o fracàs d'aquestes persones serà el seu èxit o fracàs. Pensa també en les persones de l'equip de projecte, és un líder visible, forma part d'equip de projecte i es preocupa per la seva gent. És flexible i tolerant i desenvolupa habilitats de comunicació efectiva, a més de potenciar l'empowerment dels membres del seu equip i fer de mentor i coach d'aquests.

En l'actualitat el repte principal de la Gestió de Projectes és la globalització, que fa que la Gestió de Projectes s'expandeixi cap a entorns internacionals i per tant, multiculturals. Altres reptes actuals als quals s'enfronta la Gestió de Projectes moderna són les exigències per aconseguir resultats més ràpids i amb alta qualitat en projectes on cada vegada hi ha més un alt grau d'incertesa i es multipliquen els riscos, el mantenir un bon ambient en el equip de projecte, adaptar-se a les organitzacions planes, a les contínues reorganitzacions i l'excessiva dependència de les Tecnologies de la Informació.

Però que passarà en el futur? Com evolucionarà la Gestió de Projectes? En quines àrees s'està començant a innovar per preparar el terreny de la futura Gestió de Projectes? En un futur proper la Gestió de Projectes serà una competència requerida en totes les organitzacions, totes elles requeriran que els gestors de Projectes estiguin certificats i les Escoles de Negoci comptaran amb més programes focalitzats en Gestió de Projectes.

Hi haurà en pocs anys més gran quantitat d'oportunitats de treball en matèria de gestió de de projectes. No obstant això, cada vegada hi haurà també més competència i més qualitat entre els professionals. Veurem com les organitzacions seguiran innovant en la Gestió de Projectes i desenvoluparan i incrementaran l'ús d'eines de projectes i evolucionaran noves teories de gestió basades en el lideratge per poder afrontar amb èxit els projectes. Les Oficines de Gestió de Projectes (PMO) es consolidaran en les organitzacions i veurem potser com finalment es generalitza (o fins i tot s'estandarditza, qui sap) l'aplicació d'innovadores metodologies com la Defect Driven Development / Design (D-Cubedo) en projectes de desenvolupament de programari i l'aplicació de la dinàmica de sistemes, els pensaments sistèmics i irradiant i els mapes mentals del psicòleg anglès Tony Buzan a la Gestió de Projectes.

Com va dir el escrior HG Wells el 1902 durant una conferència, "En el segle passat hi va haver més canvis que durant els mil anys anteriors. I els que passaran en el nou segle faran que els del segle passat  a penes siguin perceptibles ". Podem observar que la Gestió de Projectes sempre ha estat en contínua evolució i actualment està més viva que mai, tenint per davant un futur prometedor en que la innovació jugarà un paper decisiu. Però la innovació no és una cosa controlable. Peter Drucker, el guru del Management, va dir el 1984 sobre la Innovació: "Com poden els directius intentar planificar, o fins i tot fiar d'un procés que en si mateix depèn tant de la creativitat, de la inspiració o de la sort mateixa? ... És evident que hi ha innovacions que brollen d'un instant de genialitat. Però la majoria de les innovacions, especialment les de major èxit, són el resultat d'una recerca conscient i deliberada d'oportunitats d'innovació que només es troben en certes situacions. Busquem doncs aquestes oportunitats en l'àrea de Gestió de Projectes. Això ens portarà a l'èxit en els nostres projectes, aportarà valor a les nostres organitzacions i les conduirà l'excel • lència. Construirem catedrals.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

ITworldEdu 2010

Durant tres dies, del 27 al 29 d'octubre, la ciutat de Barcelona acollirà la tercera edició de ITworldEdu 2010 i es convertirà en el referent de les TIC aplicades a l'educació. Més de 300 professionals de tots dos camps es reuniran a l'ESADEForum per presentar pràctiques positives en aquest sector, ser el punt de trobada entre la indústria i conèixer les experiències d'implantació de les noves tecnologies a les aules, a més de per a debatre sobre diferents temes i fer contactes bilaterals entre les empreses participants.

Es donaran a conèixer al voltant de 60 bones pràctiques, així com experiències reals d'implementació de les TIC en els centres educatius. El contingut estarà focalitzat en les àrees de formació i aprenentatge (continguts digitals, noves eines i aplicacions didàctiques), gestió organitzativa (nous models per a la innovació estratègica) i comunitat educativa 2.0. (eines al servei de la comunicació).

ITworldEdu 2010 és una iniciativa d'empreses del sector TIC com eBD i Qualiteasy, de l'Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i ha estat organitzat per CETEI-Fundació Joan XXIII.

divendres, 3 de setembre del 2010

Backup Remot. L'evolució de les Còpies de Seguretat

La gestió de les còpies de seguretat o backups està canviant radicalment. Fins fa poc temps moltes empreses encara no tenien la mentalitat que realitzar còpies de seguretat de tota dada era totalment necessari. De fet, segons l'informe "Datagate: The Next Inevitable Corporate Disaster?" Realitzat el 2007 per McAffe i Datamonitor sobre una mostra de 1.048 Directors de Sistemes d'Informació de diferents organitzacions dels Estats Units, Austràlia, UK, França i Alemanya, les empreses IT gasten només un 0,5% dels seus pressupostos generals d'IT en seguretat de les dades.

La pèrdua de dades representa pèrdua de negoci i poc a poc aquesta mentalitat ha anat experimentant un canvi progressiu. Moltes empreses han entès la criticitat de la disponibilitat de les seves dades i han començat a implantar polítiques de còpies de seguretat i restauració, millorant d'aquesta manera el seu Pla de Recuperació davant Desastres (DRP).

Actualment, gràcies al fet que els preus de les telecomunicacions s'han vist reduïts i que els operadors han ampliat la seva capacitat, el concepte de còpia de seguretat va fins i tot molt més enllà. Ara ja és possible fer còpies de seguretat en remot contra un Centre de Dades a través d'Internet, d'una forma totalment fàcil, segura i fiable i obtenir, alhora, una capa de serveis complementaris com el monitoratge de les còpies realitzades, la possible custòdia de les dades en cinta física dins d'una càmera cuirassada i la recuperació de dades davant de desastres, bé en remot o bé traslladant les dades de nou a casa del client.

Aquests factors han provocat un augment en la demanda de serveis de Backup Remot. Aquest increment es materialitza en les últimes dades d'IDC, on s'indica que el mercat de serveis de Backup Remot a nivell mundial està experimentant un important creixement entre 2007 i 2011, amb una taxa de creixement anual compost del 33,3 %.

El Backup Remot a més garanteix el compliment de la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), ja que permet tenir les dades de forma encriptada fora de l'empresa. Per això el Backup Remot es converteix en una eina bàsica per a qualsevol empresa que desitgi realitzar un Pla de Recuperació de Desastres i complir les actuals normatives vigents.

dissabte, 14 d’agost del 2010

Estic a Facebook, per tant existeixo


Proliferen des de fa temps les anomenades xarxes socials (Facebook, Twitter, MySpace, Hi5, etc.), sent les dos primeres les més conegudes i utilitzades a nivell mundial. Però des que el 1995 es creés una de les primeres xarxes socials (classmates.com) destinada a posar en contacte a antics companys d'estudis, molt han canviat les coses.

Una xarxa social és la que permet i potencia la comunicació ajudant-nos a posar en comú coneixements, ens ajuda a trobar i integrar comunitats i fomenta la cooperació, ajudant-nos a fer coses junts. Però realment és així? A Facebook, per exemple, pujem infinitat de fotografies o vídeos perquè els altres els vegin. Realment les pujem per compartir amb els nostres amics o família per tenir un valor especial, o bé simplement perquè els altres vegin en què fabulós lloc hem estat de vacances, o la glamurosa (o no) festa en la qual vam estar ahir a la nit, amb fotografies dels assistents, als que no hem demanat cap permís per publicar aquestes fotos?

A més, tant a Facebook com a Twitter el que se sol fer en moltes ocasions és explicar al món absolutament tot el que fas en cada moment. Que si en el tren de camí a la feina, que si treballant, que si esmorzant, que si a la platja, que si ja has tornat de la platja ... Fins i tot podria donar-se la paradoxa que expliquéssim que el que estem fent en aquest moment és explicar el que fem en aquest moment. Tenim potser una manca de protagonisme a les nostres vides o a la societat? Ens hem tornat egocèntrics? Ens hem preguntat si a la resta de persones els interessa tot el que fem? O realment les xarxes socials ens connecten de manera que fins i tot ha canviat els hàbits de la societat actual i, gràcies a Internet, estem molt més connectats amb les nostres amistats i familiars que fins ara, compartint informació de tot tipus en tot moment? Potser aquest "excés de connectivitat" provoca un excés d'informació que acaba derivant en informacions sense cap rellevància en lloc d'informar d'alguna cosa quan realment era rellevant, com passava abans?

D'altra banda i sense pretendre ser alarmista, coneixem els riscos que hi ha en publicar tanta informació personal a la Xarxa? Hem revisat el nivell de privacitat que tenim configurat, per exemple, a Facebook? Ningú s'escapa a aquestes xarxes. Fa aproximadament un any va sortir a la llum pública que l'esposa de sir John Sawers, l'actual director del MI6 (servei secret britànic) va penjar fotografies i va revelar a Facebook informació personal de la família, inclosa la ubicació de la seva residència a Londres, així com les adreces dels seus fills i els seus sogres. Relació divertida la de l'MI6 amb Facebook, on també a finals de l'any passat el servei secret publicava tres anuncis amb l'objectiu de reclutar espies.

Òbviament les xarxes socials tenen la seva utilitat, tant a nivell personal per compartir informació de valor amb aquelles persones que desitgem, com a nivell empresarial, com a eina de Màrqueting 2.0 o com a eina per acostar-nos més als nostres clients, però potser hauríem de reflexionar sobre si fem l'ús correcte de les mateixes. Fa uns mesos, quan es va produir l'erupció del volcà Eyjafjalla a Islàndia, Eurocontrol, l'agència europea de control aeri, va anar informant en detall a través de Twitter de tots els detalls que s'anaven produint.

Ara prego que em disculpeu. M'he de connectar a Facebook i Twitter per explicar a tots els meus contactes que ja he acabat el meu article.

dimarts, 18 de maig del 2010

Aprendre d'experiències

El 2009 va néixer New Leaders Factory (http://www.newleadersfactory.com), un projecte personal amb la missió de crear Nous Líders per a un Nou Món a través de formació pràctica i experiències en Àrees de Negoci, dirigit a organitzacions, directius, comandaments intermedis i emprenedors. Perquè el món ha canviat. Ja no és el que era fa un any, i ni molt menys, fa una dècada. I les persones que l'han de liderar, cadascun des del seu àmbit, també han de canviar, han d'evolucionar, i convertir-se no ja en líders, sinó en nous líders, preparats per gestionar el canvi en aquest nou paradigma, en aquest nou món .

Des de llavors, molt ha estat el treball realitzat i molts han estat els suports rebuts, des de contactes personals fins a institucions públiques, passant fins i tot per Escoles de Negocis. I m'alegra veure com es materialitza la percepció que tinc sobre la transformació que s'està produint en els àmbits educatius. Segons Gartner, "el 2012, les empreses invertiran el 50% del seu pressupost de formació, en programes educatius experiencials per impulsar l'efectivitat de la gent".

La manera d'aprendre ha canviat significativament en l'última dècada. La velocitat i la continuïtat dels canvis en el negoci combinat actualment amb un ràpid ritme de treball han fet la formació formal inadequada i massa lenta per a moltes persones. Moltes organitzacions han intentat mantenir el ritme d'aquesta i han augmentat les seves inversions i despeses en tecnologies que permeten l'aprenentatge per a tractar d'abordar el canvi de necessitats de múltiples audiències globals. Això ha resultat en una tecnologia innovadora i basada en moltes i excel lents iniciatives d'aprenentatge al llarg dels darrers anys, com per exemple, el Computer Based Training (CBT), l'e-learning, les aules virtuals, etc.

No obstant el desafiament clau per l'aprenentatge no hauria de ser l'aprofitar al màxim la tecnologia disponible, sinó arribar a ser la millor manera de captar l'atenció i, finalment, demostrar una millora en l'acompliment organitzacional.

La forma d'aprenentatge tradicional a l'aula tendeix a centrar massa en el contingut i s'orienta en un sol sentit amb la informació que es llança a l'alumne a través de mitjans no interactius (Powerpoint, per exemple). D'altra banda, la forma d'aprenentatge tradicional a través d'e-learning tendeix a centrar-se massa sovint en el procés de com es gestiona el contingut i la tecnologia a través del qual es lliura i no prou en el propi contingut.

Com a resum, podem trobar com inconvenients de l'aprenentatge tradicional la poca interacció o interactivitat amb els estudiants, la manca d'immersió en el contingut, és sovint cara, lenta i amb escassa retenció (memòria) per part dels alumnes. Com a mitjana, les taxes de retenció associades amb els mètodes tradicionals d'aprenentatge són un 5-10% en el millor dels casos.

Per la seva banda, l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial fa molt més que contribuir a l'èxit del canvi cultural. Els principals beneficis que podem obtenir són l'orientació en diversos sentits (formació participativa), l'acceleració en l'assoliment dels objectius de negoci i en l'augment de l'acceptació i l'assimilació per part dels alumnes. A més a través de l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial s'evidencia el compliment d'un canvi cultural, es provoca la generació d'iniciatives i es fomenta la millora de les relacions, el rendiment, la comunicació i la cooperació, augmentant la comprensió dels objectius de l'organització i millorant la relació triangular cost-benefici-eficàcia.

A l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial es millora la taxa de retenció mental, en comparació amb els mètodes educatius tradicionals, ja que les taxes de retenció associades amb l'educació experiencial són considerables, aconseguint una mitjana d'un 80-90%. A més, a través de l'aprenentatge experimental es crea el sentit de l'experiència. Permet als participants cometre errors sense por a un risc gràcies a l'ambient lliure existent, que es realitza en temps real, demostra els beneficis de comunicació interorganitzacional i el treball en equip i fomentant l'establiment de metes compartides, mostrant importància de l'alineació de les diferents àrees amb el negoci. I el més important per a les organitzacions: és un factor molt eficaç de canvi, fent el canvi irresistible per als participants, ja que ara comprenen plenament la motivació per al canvi.

Per tant, s'evidencia que l'Aprenentatge Pràctic i Experiencial és una alternativa molt eficaç a l'Aprenentatge Tradicional ja que l'educació experiencial aporta avantatges competitius no només a les organitzacions, sinó a les pròpies persones que la reben. I segons es desprèn de diferents estudis, està creixent mica en mica, algunes vegades com a substituta, i en moltes altres, com a complement de la formació tradicional. I des de New Leaders Factory apostem per això, per posar el nostre gra de sorra en aquest nou model i marc educatiu i en impulsar noves idees en matèria de formació pràctica i experiencial que aportin un alt grau de valor en la transferència de coneixement de forma ràpida, eficaç i efectiva.

dimarts, 2 de març del 2010

Google abandona el mercat xinès

Google s'ha cansat. Ja era hora! Està fart dels intents de que el govern xinès posi pals a les rodes al seu cercador (i jo afegiria, a la llibertat). Sobretot després de l'últim intent de hacking que va patir la plataforma de correu electrònic Gmail per tal de conseguir informació sobre disidents xinesos.

Fins ara Google, amb l'objectiu de tindre presència a Xina, havia acceptat les lleis de censura d'Internet imposades pel govern xinès.

En breu tot el tràfic dirigit a Google Xina (Google.sh) serà redirigit a Google Hong Kong (Google.com.hk), evitant així que els resultats de les cerques sigui censurat com fins ara.

dilluns, 15 de febrer del 2010

Caiguda global del sector TIC

La crisi al sector TIC ha arribat potser més tard, però no per això, amb menys conseqüències.

Segons previsions de la patronal Asimelec, el sector TIC es mantindrà a Espanya en recesió. A la resta d'Europa, en canvi, les previsions indiquen que tindrà una pujada.

Les retallades presupostàries del sector públic, la baixada d'inversions en empreses de tecnologia i elE descens del consum, han provocat que el sector TIC tanca el 2009 amb una caiguda global del 8%, que en algunos subsectors arriba al 20%.

Segons les mateixes dades, que marquen una clara tendència negativa, els subsectors més afectats han estat el de l'industria audiovisual i la electrònica de consum. Internet, software i telecomunicacions s'han vist també afectats, pero amb menys mesura.

dilluns, 4 de gener del 2010

Green Technologies. Realitat o pur marketing?

Tots hem sentit parlar del Protocol de Kyoto i dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle. I ens sembla que tot queda molt llunyà i que són simples arguments polítics, oi?

No hauria de ser així i la indústria tecnològica ha d'implicar a fons. D'un temps ençà, el consum energètic en els Centres de Dades, externs o bé en les pròpies empreses, s'ha convertit en una gran preocupació a causa de l'impacte que tenen directament sobre el medi ambient i sobre els creixents costos de la factura energètica. Fins fa poc temps, els costos d'espai i alimentació elèctrica dels equips tecnològics no han parat d'incrementar-, fet que ha motivat que les polítiques mediambientals figurin en les agendes dels responsables tecnològics, cosa impensable fa només uns anys.

Com a exemple a petita escala, podem veure com un servidor de mida mitjana produeix igual emissió de carboni (15 mpg) que un vehicle de mida mitjana. Aquesta és una dada que ens pot ajudar a comprendre la magnitud de l'impacte de les tecnologies sobre el medi ambient. Un altre exemple clar el veiem en l'informe "Jugant Brut" que Greenpeace ha fet públic fa poc i on es revela que fins i tot les videoconsoles Wii, PS3 Elite i Xbox360 contenen materials perillosos. D'altra banda, l'associació de consumidors australians Choice ha mesurat el consum elèctric d'aquestes 3 ​​videoconsoles i ha demostrat que tant com PS3 i Xbox disparen el cost, a gran distància de Wii.

La virtualització i la consolidació de servidors són les tendències actuals per mitigar aquest impacte sobre el medi ambient, al mateix temps que els nous dissenys de servidors i la resta de maquinari consumeixen cada vegada menys electricitat. La tendència actual dels Centres de Dades és evolucionar cap a Green Datacenters (Centres de Dades verds o ecològics i sostenibles). La tendència de la tecnologia en general, evolucionar cap a un maquinari amb menys consum energètic.

Perquè siguin un avantatge competitiu, les noves tecnologies han d'estar alineades amb la demanda de la societat. I la societat cada vegada demanarà més esforços en el desenvolupament i aplicació de tecnologies verdes (green technologies), de manera que la indústria tecnològica ha de respondre ràpid i assumir un compromís seriós amb el medi ambient. La indústria haurà doncs d'adaptar als valors cada dia més imperants en la nostra exigent i aparentment verd societat per no perdre imatge i quota de mercat. Si no ho fan, es veurà com el valor social que representen les tecnologies netes i sostenibles caurà en sac trencat i pasaran a ser vistes només com a pur màrqueting de les empreses per poder sobreviure en un determinat nínxol de mercat.

dijous, 24 de desembre del 2009

Digital Parks aconsegueix les certificacions de Qualitat ISO/IEC 20.000 y ISO/IEC 27.001



L'any ja arriba al final. Ha estat un any intens, dur i carregat de treball. Però és agradable i molt gratificant veure com es compleixen els objectius amb èxit.

Quan a Digital Parks fa poc més d'un any apostem estratègicament per a la Qualitat, ho vam fer amb molta força. Estàvem convençuts que, si no és així, no ho aconseguiríem.

Volíem millorar internament tots els processos de l'organització amb l'objectiu d'assolir l'excel lència en el Servei, a través d'un procés de millora contínua. A més, ens plantejàvem certificar en ISO / IEC 20.000:2007 (Gestió dels Serveis de Tecnologies de la Informació), certificada per AENOR i en ISO / IEC 27.001:2005 (Gestió de la Seguretat de la Informació), certificada per APPLUS +.

Però no només volíem obtenir el famós segell de l'entitat certificadora de torn, sinó que volíem molt més. I ho hem aconseguit! Mostra d'això són els bons resultats de les enquestes de satisfacció sobre el servei dels nostres clients.

Finalment, Digital Parks ha entrat en el grup de les primeres 25 empreses a Espanya certificades en ISO / IEC 20.000 i s'ha converteix en el 5 º Data Center certificat a nivell estatal.

Bones notícies per acabar l'any amb un somriure i per començar el 2010 amb més forces i ganes que mai!

dijous, 12 de novembre del 2009

Coaching Cooperatiu a la Gestió de Projectes

El Project Management Group (PMG) de l'Associació d'Antics Alumnes La Salle (AAA) es complau de convidar-vos a la conferència "Coaching Cooperatiu en la Gestió de Projectes", que tindrà lloc el proper 26 de novembre de 2009. 

El Coaching Cooperatiu s'ha convertit en una eina global que utilitza diferents tècniques de Management i Coaching per obtenir resultats èxit en els equips de treball en general i de cadascun dels seus components en particular.

Com pot ajudar el Coaching Cooperatiu a la Gestió de Projectes?

Apreneu com una metodologia àgil, pràctica, eficaç i enfocada a resultats pot afavorir que l'equip de treball i els seus components adquireixin les capacitats per poder afrontar qualsevol projecte i objectius, comptant amb millors aptituds, actituds i recursos.

Aquesta conferència s'engloba dins de les activitats que el Project Management Group (PMG) realitzarà durant el curs lectiu, totes elles relacionades amb el món del Project Management.

Coaching Cooperatiu en la Gestió de Projectes

- Adaptació, Innovació i Eficiència -

Dijous 26 novembre 2009 a les 19 h

Sala Paranimf-Edifici Sant Jaume Hilari - c / Quatre Camins, 30, Barcelona


Poden inscriure en: aaa@salle.url.edu i posar en l'assumpte Coaching Cooperatiu

Ponent: Joan Carles Lozano


Joan Carles Lozano és President de DirectivosyGerentes.com i creador del concepte de Coaching Cooperatiu, Enginyer en Informàtica, MBA per l'Institut d'Empresa, Màster en Direcció Comercial i Màrqueting i expert en Coaching Executiu, té una àmplia experiència en la direcció d'empreses i en la gestió i lideratge d'equips. És ponent en escoles de negoci i universitats, transmetent, entre altres aspectes, l'important paper del networking i el treball cooperatiu en el món empresarial. És col.laborador de New Leaders Factory.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

New Leaders Factory patrocina la II Edició del Desafiament de Gestió d'Empreses Simulades DEGEM 2009


New Leaders Factory, empresa líder en formació pràctica i experiencial en Àrees de Negoci a través de Sessions Formatives, Tallers (Work Shops), Jocs de Simulació Empresarial, Conferències Personalitzades, Casos i Lliçons apreses d'empreses i projectes, patrocina la nova edició de Desafiament DEGEM, el major desafiament de gestió d'empreses simulades per a centres educatius i universitats de tot el Territori Espanyol, organitzat per LBS Consultants en col.laboració amb el Parc d'Innovació de La Salle - Universitat Ramon Llull.

Desafiament DEGEM 2009 té com a objectiu potenciar l'esperit emprenedor i els valors de gestió d'empresa en un marc ètic i professional 

Desafiament DEGEM 2009 possibilita la posada en contacte d'estudiants amb el món empresarial i identificar els candidats amb més potencial. Permet posar a prova els coneixements dels participants, treballant en equip, demostrant el seu talent i facilitant el contacte amb les principals empreses del sector. Una competició entre grups d'alumnes de diferents centres d'ensenyament i universitats, que amb l'ajuda del seu professor, simulen la realitat empresarial creant la seva pròpia empresa amb l'objectiu d'aprendre, competir, decidir i divertir desenvolupant el seu propi pla de negoci en un entorn simulat. Per a aquesta edició, s'ha organitzat un programa de beques per als participants. 

En el programa participen AIESEC (Association Internationale des Étudiants en Sciences économiques et Commerciales) i SeedRocket (Foment de la cultura Emprenedora i generació de projectes empresarials).
La Missió de New Leaders Factory és crear Nous Líders per a un Nou Món, a través de formació pràctica i experiències en Àrees de Negoci. Formació impartida a través de Sessions Formatives, Tallers (Work Shops), Jocs de Simulació Empresarial, Conferències Personalitzades, Casos i Lliçons apreses d'empreses i projectes, orientades a Alts Directes, Comandaments Intermedis, Empresaris i Emprenedors i enfocades a la potenciació del lideratge i la creació de líders pràctics. Amb total flexibilitat en horaris, durada i temari per a la seva major comoditat.

Més informació al web oficial de Desafiament DEGEM 2009: 



CONTACTE:

New Leaders Factory

LSB Consultants :

dimecres, 2 de setembre del 2009

Portàtils a les aules?

Fa poc més de dos mesos, el president Zapatero anunciava durant el Debat de l'Estat de la Nació la posada en marxa del pla Escola 2.0, que farà que les aules disposin de pissarres digitals, internet Wi-Fi i que cada alumne a partir de 5è curs de primària en centres públics i concertats, disposi d'un ordinador personal portàtil.

Si analitzem aquestes tres mesures, les pissarres digitals i la connexió sense fil a Internet poden tenir certa utilitat. Però realment és una mesura eficaç el fet de subministrar portàtils a nens de 10 anys? Per a aquelles famílies que no disposin de recursos per poder disposar d'un, clarament sí. Però el Govern no s'ha de quedar aquí. Ha d'anar més enllà i intentar millorar la productivitat en les aules a través de les Noves Tecnologies. És que els alumnes que disposin d'un portàtil milloraran clarament el seu rendiment a classe? Està molt bé oferir eines, però més important és explicar com utilitzar-les de forma òptima per treure el màxim resultat. I després, aplicar-lo, és clar. Qui sap si aquest portàtil s'utilitzarà a casa per a fins educatius o bé, acabarà inundat de jocs o una altra classe de programes i destinat a qualsevol ús ... Ja es planteja el Govern oferir un servei de suport tècnic per als problemes que puguin tenir aquests portàtils? A partir de setembre, els 420.000 alumnes que es beneficiaran d'aquesta mesura passaran a ser 420.000 usuaris que voldran que el seu portàtil funcioni perfectament. Com ho solucionaran? O el portàtil serà de les famílies i un cop lliurat, si t'he vist no me'n recordo?

Si realment volem millorar la productivitat en les aules i ser innovadors, per què no millorar i optimitzar els continguts, que ens tenen ancorats des de fa dècades? Per què no fomentar l'ús dels llibres electrònics (e-Books), perquè els alumnes puguin llegir els seus llibres en format digital? O bé instal lar ordinadors o utilitzar els famosos portàtils de Zapatero per treballar amb els continguts. Però aquí hem topat amb l'històric negoci dels llibres de text, dels quals es produeixen noves versions a cada curs i que obliga que els pares tinguin cada mes de setembre de comprar una infinitat de llibres ¿necessaris? per a l'educació dels seus fills. Si tot aquest material fos digital i es pogués descarregar o consultar en línia a través d'Internet (pagant òbviament pels drets d'autor o pel que s'estipuli per complir amb la legalitat) els costos per als pares es reduirien enormement. D'entrada, ja no es pagaria per la impressió i distribució dels llibres. I els nostres fills ens ho agrairien, ja que les seves esquenes i braços no es ressentirien més per carregar a lloms amb tots els llibres o per arrossegar carrets plens de llibres com si vinguessin de comprar del mercat.

Fa poc es va generar una gran polèmica perquè Sir Jim Rose, exdirector de Ofsted, l'òrgan supervisor de l'ensenyament a Gran Bretanya, va proposar que s'inclogués en el temari de les escoles de primària estudiar xarxes socials i blocs (Twitter, Wikipedia, etc ) en lloc de fets i personatges històrics, que ja s'estudien a secundària, amb l'argument que desestimar que un nombre creixent de nens sap utilitzar un ordinador abans d'aprendre a escriure no condueix a res. Segons Marilina Lipsman, d'EducaRed, "Els nois i noies xategen, tenen blogs, utilitzen Facebook i l'escola no pot ignorar"

Una altra millora que es podria aplicar dins de les ganes que sembla tenir el govern per innovar en les aules a través de les noves tecnologies podria ser gravar les classes perquè qualsevol alumne pugui recuperar visualitzant des de casa, en cas de no assistir a alguna classe. O implementar campus virtuals on a través d'entorns col.laboratius (fòrums, blogs, videoconferències, etc.) Els alumnes i professors puguin interactuar de forma àgil i pràctica. Les possibilitats són infinites.

Totes aquestes eines que potser semblen futuristes, aplicades sobretot a les àrees de primària a les escoles, actualment les estan utilitzant escoles de negoci. Per què no traslladar a l'àmbit públic i la resta del sistema educatiu? Si segons el Govern, tantes ajudes dóna a les empreses per a temes d'innovació, perquè no s'auto concedeixen algunes i comencen a implantar aquest tipus de polítiques? Òbviament, sent justos, el cost d'adaptar tots els centres públics i concertats amb aquest tipus d'eines i formar el professorat és elevat, però Roma no es va conquerir en dos dies, i el que està clar és que si mai comencem, mai acabarem. I seguirem sent el país de llapis i paper a què ens hem acostumat en els àmbits públics i legals. País on casualment, els que estan canviant la forma de treballar i de fer, són els joves d'avui en dia, que des de petits aprenen i estan en contacte amb les noves tecnologies. Paradoxalment, a casa seva.

dissabte, 6 de juny del 2009

Neix New Leaders Factory


"By 2012, high-performing Enterprises will shift 50% of development spending from training to experiential learning programs to boost people's Effectiveness" - Gartner 

Em complau anunciar el llançament de New Leaders Factory. Amb New Leaders Factory neix un nou concepte de formació basat en la pràctica i en l'experiència. 

Us convido a conèixer New Leaders Factory en http://www.newleadersfactory.com/

Amb la missió de crear Nous Líders per a un Nou Món a través de formació pràctica i experiències en Àrees de Negoci, New Leaders Factory té com a objectiu convertir-se en el partner de Formació Pràctica en Àrees de Negoci d'Alts Directius, Comandaments Intermedis, Organitzacions, Empresaris i Emprenedors. 

New Leaders Factory estructura el seu catàleg de formació en diferents àrees de negoci i imparteix la seva formació pràctica, amb total flexibilitat d'horaris, durada i temari, en Sessions Formatives, Sessions de Treball (Work Shops), Jocs de Simulació Empresarial, activitats de Team Building , Conferències Personalitzades, Casos i Lliçons apreses d'empreses i projectes, activitats totes elles enfocades a la potenciació del lideratge, l'ampliació de coneixements en àrees de negoci ia la creació de líders pràctics. 

Us animo distribuir aquesta informació als vostres equips, col laboradors, departaments de RRHH de les vostres organitzacions i contactes que puguin estar interessats, perquè coneguin de primera mà els avantatges i beneficis de New Leaders Factory i de la formació pràctica i experiencial. 

Si en algun moment voleu més informació sobre New Leaders Factory o bé algú vol col.laborar amb New Leaders Factory com a docent de formació pràctica, partner o conferenciant es poden posar en contacte directament amb mi.


Contacte :

Web: http://www.newleadersfactory.com/ E-mail : angel.nieva@newleadersfactory.com

dilluns, 6 d’abril del 2009

Apaga i adéu-siau

Estem en una època en què tot l'ecològic i el verd està de moda. I tristament, moltes iniciatives es queden en això. En moda. Perquè moltes d'aquestes iniciatives han estat estratègicament dissenyades per aparentar que les diferents empreses tenen un compromís social amb l'ecologia. I aparentar ser verd, actualment ven. Quantes empreses serien ecològiques si això no suposés una possible reducció de costos i un possible increment dels seus comptes de resultats?

Lamentablement, poques.

Però per fi sembla haver arribat una iniciativa que s'aparta del que havíem vist fins ara. Una iniciativa que a més ens té a nosaltres, els consumidors finals, la gent del carrer, com a principal objectiu. I que realment ens pot ajudar, sobretot ara que estem en temps de crisi, a reduir costos en les nostres llars.

100% OFF (Cent per cent Off). Així es diu el nou sistema que el Centre d'Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha dissenyat i que redueix a zero el consum dels aparells electrònics en estat "stand by" o " en espera ", a més de permetre al voltant d'un 12% d'estalvi energètic domèstic gràcies a la desconnexió total dels aparells electrònics i a l'eliminació automàtica del sistema d'espera. I és que al final, la despesa d'un aparell electrònic en repòs al llarg de l'any és superior a la despesa del propi dispositiu quan està en funcionament, ja que passa més temps "stand by" que no encès.

A les nostres cases tots disposem de dispositius electrònics que tenen la funció de "stand by", com poden ser la televisió, el lector o gravador de DVD, el descodificador de TDT, el descodificador del Satélite, videoconsoles, etc.entre altres, que podrien connectar al 100% OFF. Fins i tot alguns d'ells no disposen de botó d'apagada manual, pel que al apagar des del comandament a distància sempre es queden en mode d'espera llevat que desendollats el cable de corrent. Cosa que no fem per les molèsties que provoca.

Segons l'últim informe de la Comissió Nacional d'Energia una llar espanyol gasta una mitjana de 367 euros a l'any en electricitat. Amb l'eliminació de l'estat "stand by" a través d'aquest dispositiu, això suposaria un estalvi mitjà de 44 euros l'any. A més, segons les pròpies paraules de l'investigador de la UPC Miquel Teixidó, responsable del projecte, l'ús del dispositiu suposaria també una disminució d'un 1% de les emissions de CO2 a l'atmosfera. El sistema, patentat i comercialitzat per l'empresa Good For You, Good for the Planet , ( http://www.gfy-gfp.com/ ) també serveix de protecció davant d'una sobrecàrrega de tensió i allarga la vida dels electrodomèstics.

El bo i agradablement sorprenent d'aquest nou dispositiu és que és una cosa realment simple i resol un problema universal amb una lògica aclaparadora. De vegades ens anem pels turons d'Úbeda buscant ser innovadors, ser pioners, buscant solucions complexes a simples problemes per destacar sobre els altres ... i fixeu-vos que aquest dispositiu, aquesta simple regleta de corrent, ens soluciona alguna cosa en que potser ni havíem pensat en solucionar, perquè en la nostra casolana vida ja era d'allò més normal que l'aparell electrònic en qüestió que ens venien a la botiga, es quedés sempre en "stand by" a menys que ens molestéssim i ho apagaré manualment, en cas que poguéssim, és clar. I és que de vegades, els que ens quedem en "stand-by" som nosaltres mateixos ...